Total de visualitzacions de pàgina:

diumenge, 29 de març del 2015

RATITOS EN EL AGAVE AZUL

Hem trobat un raconet davant de casa on ens agrada bastant anar a fer uns tastets de cuina mexicana: El Agave azul. Es veu que és com una mena de planta "miraculosa" que va bé per moltes coses...

El Agave azul. Es veu que és com una mena de planta "miraculosa" que va bé per moltes coses... Si més no, a nosaltres ens va bé per estar una estona a gust...



Us deixo un enllaç per al qui en vulgueu saber una mica més:
El agave azul, mucho más que el tequila

NO ME TOQUES LA CA(L)DERA i final

Bé... els processos comencen, es desenvolupen i arriba un dia que s'acaben. Això és normalment quan et porten a l'hort. La culpa de la PEPANOMEDESTORMENTO!

Darrera etapa de la progressió protèsica: sortir al carrer !!!

rondar una estona, i passejar com feia un any que no podia... FELIÇ!
Això sí, explorant! i tornant a sortir a l'escenari en bona companyia...Un 10 !!
i fent conya amb unes companyes de repartiment: LOS ÁNGELES DE FAIRY!!! (no me chupes la ca(l)dera, Jane!)
 
Una cosa que ja no vaig poder fer, perquè el meu cos necessitava reposar, va ser anar a l'aniversari de l'ENRIC... però us deixo una imatge igualment !!!

dissabte, 28 de març del 2015

DIA MUNDIAL DEL TEATRE 2015 - AQUI FALTEN PECES


dimecres, 25 de març del 2015

NO ME TOQUES LA CA(L)DERA...i 3

Vinga s'han acabat les grapes... comença a crèixer el pèl... i segons la infermera "El sábado ya te puedes duchar"... (!!!) això em recorda a aquelles èpoques on les dones no es banyaven quan tenien la menstruació...


Está muy bien, la herida... i és veritat, com li deia l'altre dia a la Maria Inmaculada "¡yo cicatrizo bien, oyes!"... i ara penso que igual per a lo físic que per a lo emocional...



Finalment tot quedarà com una cosa així, més o menys...

diumenge, 22 de març del 2015

NO ME TOQUES LA CA(L)DERA 2

Anem a per la segona crònica de la mutació, de la meva conversió en un ésser biònic... 
La cosa va evolucionant a un ritme natural...

Ja estic pensant com fer-hi una intervenció artística. 
De moment estic buscant possibilitats d'intervenció; ja dabeu que la meva especialitat són els cossos mutants... encara que mai me'ls hvia plantejat d'aquesta manera...

POSSIBILITAT 1: alguna cosa així ! per poder aprofitar les grapes... 
POSSIBILITAT 2: alguna cosa més artística tatuada... per amagar la cicatriu (encara que només sigui relativament) hi ha possibilitats infinites, que van de lo tribal, a lo oriental, a lo còmic, a lo metafòric... a lo religiós... potser una serp enroscada que acabi a la part del davant.


I així d'aquí a poquet temps em poso en un podium de discoteca a seguir els consells de BURNING!!!




divendres, 20 de març del 2015

NO ME TOQUES LA CA(L)DERA

L'altre cop no m'ho vaig ni plantejar. Ara sí. Igual cal fer na mica d'art de la intevenció de maluc. El cirurgià ja va ser un artista. Ara em toca a mi.
Quan em pregunten com és la sensació, els dic que és com quan em van regalar el cub de Rubik nou que costava fer girar les peces, però després d'una mica de pràctica ja no costa tant fer que el moviment funcioni més lleugerament. 


D'altra banda hi ha el fet que l'os on s'insereix l'hagi d'assimilar, i el teu cos també!

La primera cicatriu va ser més discreta, com per intentar evitar que es veiés per sota del banyador a l'estiu. Aquest cop ja no... potser va ser més difícil, potser hi havia més mal!... qui sap ! tampoc ho vaig voler preguntar.Per què cal amagar una ferida amb 28 grapes i una cicatriu en forma de L minúscula?


O en forma de somriure gòtic.

Aquests dies tinc la sensació que aquesta segona pròtesi és d'una talla més gran que l'altra, per sort no m'ha quedat una cama més llarga que l'altra, tot i que en despertar-me a quiròfan va ser el primer que li vaig preguntar al cirurgià. Diferent fabricant?... Ho anirem veient. 
Ara em preparo per buscar alguna desgrapadora !!!
Ah, des que em vaig despertar de l'anestèsia que em ve al cap aquesta cançó del Luís Aguilé:

CAMINA CAMINA NO MIRES ATRÁS

dimecres, 4 de març del 2015

EXPLORANT L'ART URBÀ

Sóc un explorador. Sovint em trobo coses per la ciutat que m'expliquen històries, que jo acabo d'ornamentar amb la meva imaginació, Avui dimecres dia 3 de Març de 2015 anant cap a la feina em trobo, una sèrie de dibuixos que mostro aquí. 
No sé qui en són els o les artistes, però el meu cap ja ha començat a muntar un trencaclosques amb totes i cada una d'aquestes petites obres d'art.






EXPLORAR, INVESTIGAR, CONSTRUIR...

Sóc un explorador...