Quin assassí no vol conèixer les seves víctimes?
Pintàvem mons diversos jugant amb els colors.
Cal ser precís
en allò que ens pot fer guanyar
Si?... Si!
Ningú podria fer-ho millor que tu.
Seria sospitós.
Una pàgina escrita,
un llibre...
“A un hombre se le conoce por el silencio que guarda”
deia Oliver Hertford...
Comencem un altre cop.
Els temps estan canviant;
De vegades tinc la sensació
de ser un calaix sense clau
on s’hi van posant les coses
que un vol guardar
i tothom acaba podent-lo obrir quan vol
per agafar
tot allò que vol.
I un calaix només té allò que cap al seu interior!
De sobte, però,
un veu que quan algú
ha tret alguna cosa important
d’aquell calaix
deixa un espai prou gran
per encabir alguna altra cosa que hi vindrà a parar,
més bonica o no,
més alegre o no,
més transparent o no,
Però a la fi,
imprevista
i sorprenent.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada