Aquest cap de setmana no ha estat bo, la setmana tampoc massa bona, tanta pluja em deixa una mica baldat, els meus ossos no porten massa bé els canvis de temps.
Però enmig de "la grisaille", que diuen els francesos, hi ha coses que et salven.
La primera, tenir les amistats i la familia al costat que et donen una llum per anar il·luminant les passes que cal fer per tirar endavant.
L'altra anar a veure EL LLOC en un centre okupat.
Feia gairebé un any que anava darrera de poder veure aquests artistes en la salsa de la seva creació que van tenir oportunitat de treballar amb el Jorge. I per diverses raons encara no havia pogut veure.
30 Novembre 2014, Lleida. Nosequants litres d'aigua per metre quadrat. Local recuperat d'un pub on jo havia anat molt de jove.
Entro convençut que no en sortiré indiferent. No com en altres espectacles que em volen explicar històries que no m'interessen gaire. I un cop assegut a la cadira sé que alguna cosa està a punt de passar que em remourà, que em farà qüestionar-me coses. I així és. Així va ser.
Un cop acabada la funció (m'agrada aquest nom, perquè entenc que el teatre ha de tenir una funció, que avui per avui, per mi, va més enllà del simple entreteniment -tot i que entretenir el públic és una funció MOLT digna-) i amb els minuts de silenci que em deixen els artistes a escena abans d'aixecar-me del seient i aplaudir, sé que allò que he vist i sentit m'ha remogut coses, m'ha desordenat conceptes i idees que creia ben establertes. Ponderar per igual els ideals i la vida de les persones a qui estimes et porta a prendre decissions que no sempre són justes. Cal continuar pensant-hi, molt més i amb més profunditat.
Sortir amb qüestionaments personals d'un espectacle només passa (o només em passa) quan allò que t'han presentat té un grau de veritat tan gran que entres en el joc, en la història, quan et veus en els ulls de l'actor o l'actriu que t'està mirant a tu, als ulls. Quan allò que diuen et parla al cor, o a qualsevol altra viscera que et faci emocionar.
Gràcies per a questa feina tan ben filada, per la vostra serietat en el treball i per obrir camins on el teatre i les seves funcions, tornin a apoderar-se de la paraula per fer presents als que no tenen veu, per proposar, documentar, denunciar... gràcies per oferir-nos un espectacle que recordarem durant una bona temporada, que continuarà ressonant en el nostre interior en forma de preguntes no resoltes i de respostes encara no trobades.
Gràcies Xavier, Marc, Sandra, Oriol, Isaac, Rafa... Un plaer, de debò !!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada