Total de visualitzacions de pàgina:

dimarts, 29 d’octubre del 2013

A LA RESIDÈNCIA

Hi ha coses que et donen alè artístic, com ara anar a actuar davant dels avis i àvies, retrobar-te a escena amb algú que feia temps que no treballaves. Aquest cap de setmana passat vam anar amb la Dúnia a fer una actuació per als residents de Malpartit, La Residència Sant Josep, que celebraven la castanyada, i gairebé sense preparar res ens vam plantar al seu davant més pinxos que ningú i ens vam posar a cantar cançons de la seva època... 

La meva nova adquisició: L'ex-vedette i ballarina exòtica Helenita Ortega els va sorprendre amb alguns hits de la música més cañí.


Una mica d'animació de dos artistes de variedades retirats per la crisi. que s'han de guanyar la vida fent bolos pels pobles... com la situació d'avui en dia... 


Total: una estona molt i molt agradable i la satisfacció d'endur-te a casa la cara de felicitat d'unes persones que van gaudir amb nosaltres i que, sempre són molt agraits quan et recordes d'ells i elles i els agraeixes el tenir cura de nosaltres quan podien fer-ho.

dilluns, 21 d’octubre del 2013

HISTÒRIA DE 2

No és fàcil, crec que cada vegada menys, portar una història a escena.
No és fàcil perquè, a mesura que em vaig fent gran, em vaig tornant més exigent i cada vegada m'agraden menys textos teatrals; he descobert que si no reflecteixen l'època que estem vivint, els problemes de les persones, si no són alguna mena de crítica a allò establert, si només són simples divertiments, no m'interessen.
Ara, aquest treball que hem construit amb el Joan i la M. José ha estat una experiència inoblidable, tant perquè és un text delicat que parla de les relacions humanes, com perquè parla d'una realitat molt propera a tothom que és la de l'educació dels adolescents i la violència en sentit ampli.

Puc dir, i ho dic amb la boca ben plena d'orgull, que he tingut l'oportunitat, el plaer i l'honor de treballar amb dues persones que ho han donat tot per construir aquesta història: 
Al Joan ja fa anys que el conec i sempre m'ha sorprés la seva presència, la seva capacitat per tirar endavant projectes teatrals, per defensar el teatre a Lleida i per creure que és una professió prou digna encara que no se'n pugui viure del tot.
A la M. José, l'he conegut de fa poc, però és com si la conegués de fa tant o més temps que al Joan. I la seva actitud damunt l'escenari com a actriu, (i com a dona, mare, esposa, com diu ella...) em referma en la meva creença que la il·lusió pot més que qualsevol dificultat i que la diversitat sempre suma.
De fet, dues persones compartint la seva passió: FER TEATRE, qualsevol altra cosa queda per a les persones envejoses i llenguallargues.
Està clar que tot ha de continuar treballant-se i millorar poquet a poquet i anar descobrint les petites històries que hi ha en aquesta Història de 2, però si alguna cosa tenia clara era que en la posada en escena calia donar rellevància als dos personatges, són ell i ella, amb les seves pors, les seves ràbies, les seves alegries i les seves tristors, qui ens expliquen la veritable història de tots dos i per això vaig apostar per l'opció de fer desaparèixer gairebé tot el decorat, deixant només una narració sonora que ens va construir el Xavi i un progrés temporal amb la llum que va dissenyar el Miki i que l'Alex va dur a tan bon terme.

Gràcies a tothom que heu participat d'aquesta creació i als que vau venir a veure-la i us vau poder emocionar amb nosaltres.

Us deixo algunes imatges més:




dimarts, 15 d’octubre del 2013

VARIETATS A L'OMBRA

Hi ha treballs que et deixen petjada. Com hi ha persones que marquen el teu camí.
Un d'aquests darrers treballs ha estat el curs amb les persones de VARIETATS A L'OMBRA:
un taller d'interpretació on he tingut l'oportunitat d'aplicar tota la producció teòrica i els recursos que altres persones assistents al laboratori d'interpretació "LA TEORIA DELS COSSOS MUTANTS" m'han ajudat a descobrir i instal·lar com a mètode de creació artística, que encara està en un procés molt incipient, però que comença a ser per a mi, el sistema de treball a usar amb tots els grups en l'actualitat.
Un taller exprés (per que només va ser d'unes hores de cap de setmana) però a la vegada molt intens. 
En un espai que també ens donava molt de la seva màgia creativa.
Un treball amb molt de respecte, amb molta feina feta i que crec que no sols als que van assistir-hi, sinó també a mi mateix, m'han obert moltes portes per continuar investigant en el món meravellós de la creació escènica.
Milions de Gràcies 
VARIETERS I VARIETERES !!!



dilluns, 14 d’octubre del 2013

MIL SOMRIURES

dimarts, 1 d’octubre del 2013

XANTATGE