Jo sóc una persona de poques idolatries, no ho sóc, no ho he sigut mai, però hi ha persones en el món que em captiven per la seva senzillesa, per la seva manera de fer, per la seva humiltat... Gairebé totes són persones properes a mi, perquè els meus ídols no solen ser gent famosa, sinó gent que treballa dia rera dia per les altres persones. Que converteixen els seus esforços en ajudar els altres, no en ajudar-se a sí mateixes...
Tot i això, hi ha algunes persones que, segons el meu punt de vista s'han guanyat el dret a ser reconegudes per tothom, a ser ídols; dos d'aquests "ídols" ens han abandonat aquesta setmana...
Tot i això, hi ha algunes persones que, segons el meu punt de vista s'han guanyat el dret a ser reconegudes per tothom, a ser ídols; dos d'aquests "ídols" ens han abandonat aquesta setmana...
Alfredo Landa i Constantino Romero... que el vostre viatge continui allà on sigui que us trobeu...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada