Total de visualitzacions de pàgina:

dijous, 7 de març del 2013

MOLTES GRÀCIES, DONES!

No és res nou. A la meva família (igual que a la majoria de les famílies rurals) les dones treballaven, més que els homes. Jo recordo jornades observant la meva mare i la meva tieta quan jo em llevava del llit i elles ja feia estona que rondaven per casa fent "coses": plegant roba, fent l'esmorzar per nosaltres... que només ens arreglavem i anàvem a l'escola uns, al camp els altres, mentre elles continuaven endreçant una casa que havia d'estar sempre impecable, fregada, endreçada i espolsada...
Recordo especialment els estius quan després d'haver endreçat la casa, la mare venia al camp a collir la fruita treballant igual que nosaltres, que marxava una estona abans per preparar el dinar, i després de dinar es quedava a fregar els plats i endreçar de nou. En haver acabat de nou cap al camp per fer el que calia durant la tarda i en fer-se fosc "anar a retiro" igual que tots nosaltres, per preparar el sopar i posar rentadores, planxar... per recomençar un altre dia...
Això d'una manera tranquil·la, quan ja havíem deixat de tenir la granja de porcs, cosa que feia que els horaris fossin molt més atapeïts.
La feina invisible i que molt poques vegades hem reconegut, immersos com estem en una societat que atribueix aquesta feina no remunerada a les dones i que als homes ens costa tant de compartir. Moltes gràcies, mares, tietes, germanes, dones, per haver fet funcionar el món sense demanar res més a canvi que una mica de carinyo.