CABARET CONTRA LA CRISI

El cabaret és una de las formes artístiques que millor s'han amotllat sempre a les avantguardes i a la posmodernitat:

- és fragmentari i crític

- és eclèctic i bell  

- és simultani i actual

- és descarat i picant

La proba d'això la podem trobar en la bona salut que gaudeix des de fa uns anys aquesta forma d'espectacle:

Fins i tot el recatat Cirque du Soleil té en cartell Zumanity, el seu particular cabaret eròtic a Las Vegas. A Espanya l'oferta és variada: des d'El plata, el cabaret concebut i dirigit per Bigas Luna a Zaragoza fins el Cabaret Berlín a Madrid, on cada setmana la vedette Psicosis González desgrana purpurina i descaro en parts iguals. 

La recent reobertura d' El Molino al Paral·lel barcelonès, seu dels cabarets catalans per excel·lència, també ens pot parlar de com està la salut del Cabaret, millor que la dels nostres polítics...  A més a més, el cabaret és idoni per als temps de crisis -económiques, polítiques, culturals o espirituals-, ja que proposa un model de redempció a través de la carn al descobert, la picardia i el riure... Catarsi a través de la comicitat i l'erotisme.

QUÈ CAL?: 
- que els números estiguin ben encadenats (tot i la seva diversitat), 
- que el ritme no decaigui mai, 
- que no hi hagi espais morts, 
- no acceptem la buidor, per la qual cosa és molt important trencar els limits de l'escenari i acostar-nos al públic...
- un públic que pugui menjar i beure, i increpar els i les artistes si li ve de gust !

Visca l'Horror Vacui!!

Visca el Cabaret!!!