Total de visualitzacions de pàgina:

diumenge, 23 de setembre del 2012

EL MES DE LES BODES

Tres caps de setmana seguits... Una ja està. 
Ens queden la de la Clàudia i l'Abel 
i la del Marcel i l'Iris... 
Es que la gent no té esme i decideixen que han de casar-se gairebé a la vegada...

Tornant de la boda del Gus i la Nina ens preguntàvem com és que la gent continuem tenint aquesta necessitat de fer públic davant d'altres que establim una relació? 

Com és que les persones continuem buscant aquests testimoniatges ?






Però tot i raonar algunes teories, no en vam aportar cap de concloent... Sigui  com sigui... us desitgem l'ENHORABONA per la nova felicitat! 
...i moltes gràcies per haver-la volgut compartir amb nosaltres !

dimarts, 18 de setembre del 2012

PROPER PROJECTE: NIÑA LUNA

Realment, un necessita estar en comunitat amb persones "tocades pel do de la imaginació" per començar a generar idees, projectes, per a que surtin creacions artístiques. Sempre m'he sentit orgullós de les persones que he tingut al meu voltant en aquests processos, i com a processos que són i com a cicles que vivim, aquestes persones van canviant, però sempre generen moviments creatius...
Així que a l'atac de nou...
Aquí us deixo uns dibuixets del meu amic Toni, que podrien ser la llavor del nou projecte.




dilluns, 17 de setembre del 2012

LLAFRANC

Quan estàs amb les amistats et passen els dies molt ràpidament.
Aquí unes d'on vam estar estiuejant en un "loft" d'allò més bé !!!
Moltes gràcies Alejandro i Mode... 
És bonic Llafranc, llàstima que hi havia massa camacus pijus!


La Historia de las Cosas MOLT INTERESSANT

diumenge, 16 de setembre del 2012

EL VALIOSO TIEMPO DE LOS MADUROS

“Conté mis años y descubrí, que tengo menos tiempo para vivir de aquí en adelante, que el que viví hasta ahora…
Me siento como aquel chico que ganó un paquete de golosinas: las primeras las comió con agrado, pero, cuando percibió que quedaban pocas, comenzó a saborearlas profundamente.
Ya no tengo tiempo para reuniones interminables, donde se discuten estatutos, normas, procedimientos y reglamentos internos, sabiendo que no se va a lograr nada.
Ya no tengo tiempo para soportar absurdas personas que, a pesar de su edad cronológica, no han crecido.
Ya no tengo tiempo para lidiar con mediocridades.
No quiero estar en reuniones donde desfilan egos inflados.
No tolero a maniobreros y ventajeros.
Me molestan los envidiosos, que tratan de desacreditar a los más capaces, para apropiarse de sus lugares, talentos y logros.
Detesto, si soy testigo, de los defectos que genera la lucha por un majestuoso cargo.
Las personas no discuten contenidos, apenas los títulos.
Mi tiempo es escaso como para discutir títulos.
Quiero la esencia, mi alma tiene prisa…
Sin muchas golosinas en el paquete…
Quiero vivir al lado de gente humana, muy humana.
Que sepa reír, de sus errores.
Que no se envanezca, con sus triunfos.
Que no se considere electa, antes de hora.
Que no huya, de sus responsabilidades.
Que defienda, la dignidad humana.
Y que desee tan sólo andar del lado de la verdad y la honradez.
Lo esencial es lo que hace que la vida valga la pena.
Quiero rodearme de gente, que sepa tocar el corazón de las personas…
Gente a quien los golpes duros de la vida, le enseñó a crecer con toques suaves en el alma.
Sí… tengo prisa… por vivir con la intensidad que sólo la madurez puede dar.
Pretendo no desperdiciar parte alguna de las golosinas que me quedan…
Estoy seguro que serán más exquisitas que las que hasta ahora he comido.
Mi meta es llegar al final satisfecho y en paz con mis seres queridos y con mi conciencia.
Espero que la tuya sea la misma, porque de cualquier manera llegarás…”

Mensaje de Mario de Andrade (Poeta, novelista, ensayista y musicólogo brasileño).

divendres, 14 de setembre del 2012

TALLERS NOU CURS


EINES TEATRALS PER A LA TRANSFORMACIÓ SOCIAL 

Curs quadrimestral d’anàlisi dels recursos que ens ofereix el teatre per poder treballar amb col·lectius socials que poder ser objecte d’exclusió. Pretén ser un curs teòric-pràctic per a la descoberta d’aquelles eines que ens ajudin a ser conscients i entendre les nostres relacions en societat i així poder transformar-la.
Quadrimestral Octubre 2012 a Gener 2013
Els Dilluns de 19 a 21h

PROJECTE  “L”

Aquest projecte vol treballar la Lectura de Literatura en el seu màxim abast (poesia, monòlegs, escenes teatrals, etc... )
La recerca està en treballar la forma i el contingut dels textos a Llegir, de manera que ens pugui preparar per fer Lectures davant del públic amb tots aquells recursos per a que la nostra elocució no sigui plana i monòtona (d’un sol to).
El taller “L” culminarà amb una presentació dramatitzada de les lectures escollides i treballades.
Anual Octubre 2012 a Maig 2013
Els Dijous de 10 a 12 h.


CREATIVITAT ESCÈNICA PER AL CREIXEMENT PERSONAL

Des del nostre àmbit més quotidià treballem amb coses que ens fan ser cada dia una mica creatius però la mateixa quotidianitat ens impedeix i ens fa creure que això no és possible.
Heu imaginat mai què passaria si ens neguéssim a acceptar que la nostra vida no és important? Què passaria si aquesta petita creativitat de cadascú la poguéssim posar en escena en un “àmbit íntim”?  Segurament que la nostra autoestima pujaria alguns esglaons. 
Us atreviu a provar???
Anual d’Octubre 2012 a Maig 2013
Els Divendres de 10 a 12 h.

LABORATORI D’INTERPRETACIÓ: 

La Teoria dels Cossos Mutants 1.2

A partir de la observació i l’anàlisi de com evolucionen els nostres cossos quan estan a escena, intentarem esbrinar quins canvis orgànics és produeixen i quina es la manera en que aquests es transmeten millor a les persones que ens escolten i observen.
Treball en la creació de peces escèniques individuals o de petit format.
Obert a artistes de qualsevol branca amb experiència artística prèvia.
Anual Octubre 2012 a Maig 2013
Els Dissabtes de 10 a 13 h.

dimecres, 12 de setembre del 2012

dimarts, 11 de setembre del 2012

LA LLENGUA TROSSEJADA

POESIA CATALANA

dimecres, 5 de setembre del 2012

FINS AVIAT !!!



Song - To the men of England

Un poema que va escriture el poeta romantic Percy B. Shelley a Florència a finals del 1819 on es denuncien els excessos i la corrupció dels polítics anglesos en una època de profunda crisi econòmica i social, esperançat que arribaria el moment de la revolució proletària.
En un intent de combatre l'opressió a través de la poesia, es va converitr en un himne alliberador per al moviment obrer britànic que encara continua cantant-lo i recitant-lo avui dia !!

I
Hombres de Inglaterra, ¿por qué arar
para los señores que os tratan tan mal?
Por qué tejer con trabajo y cuidado
los ricos ropajes que usan vuestros tiranos?
II
¿Por qué alimentar, y vestir, y cuidar
de la cuna a la tumba,
a esos ingratos zánganos que os
sacan el sudor, es más, os beben la sangre?
III
¿Por qué, abejas de Inglaterra, forjar
muchas armas, cadenas y flagelos,
para que estos zánganos sin aguijón
saqueen los forzados frutos de vuestra labor?
IV
¿Tenéis ocio, comodidad, calma,
refugio, comida, el dulce bálsamo del amor?
¿O qué es lo que compráis a tan alto precio,
con vuestro dolor y con vuestro miedo?
V
La semilla que sembráis, otro la siega;
La riqueza que halláis, otro se la deja;
Los ropajes que tejéis, otro los viste;
Las armas que forjáis, otro las esgrime.
VI
Sembrad semillas, -que ningún tirano siegue;
Hallad riquezas, -que ningún impostor las amontone;
Tejed ropajes, -que ningún ocioso se los ponga;
Forjad armas, -usadlas en defensa propia.
VII
Huid hacia vuestras sótanos, hoyos y celdas;
en salones que adornasteis otros residen.
¿Por qué librarse de las cadenas que labrasteis?
Ved el acero que templasteis brillando en vosotros.
VIII
Con arados y palas, con telares y azadas,
Trazad vuestras sepulturas, haced vuestras tumbas,
Y tejed vuestras mortajas, hasta que la bella
Inglaterra sea vuestro sepulcro.

diumenge, 2 de setembre del 2012

SENSITIVE BODIES

Estic a punt de tancar un procés que ha estat de gran descoberta personal!!
Descoberta de noves maneres de fer, 
de veure l'art, 
de percebre l'entorn, 
de descobrir amistats, 
de refermar conceptes, 
re-descobrir capacitats, 
de repensar-me, 
de re-fabricar-me...
Ara quan encara queden uns dies per a que tot s'acabi, és el moment de plantejar-se que en quedarà (a mi m'agrada fer-ho en perspectiva també i no només en retrospectiva), 
de què m'ha servit, 
què me n'enduré 
i què llençaré a la brossa, 
perquè, és clar, també hi ha coses per llençar a la brossa... un parell o tres de molt heavys!!