No sé com explicar-ho... quan passejo per una ciutat on mai havia estat, el que més m'agrada és descobrir les olors i els colors dels seus carrers... i els seus sons.
I Lisboa, tot i el turisme i el brogit que normalment acompanya el turisme, té unes parts en absoluta ruina, on predomina el silenci, silenci de tristesa i de buidor.
El musical no ens va agradar gaire, fins i tot ens hauriem avorrit moltissim si no hagués estat perqué la protagonista cantava bé i sempre dóna bo sentir fados ben cantats, acompanyats d'algunes cançons de Vinicius de Moraes.
Dramaturgia = espantosa,
interpretació = impostada i exagerada,
no sé si és la manera de fer dels actors i actirus portuguesos.
Espero que no !!!
L'endemà, vam descobrir que l'escenògraf o escenògrafa havia fet una bona tasca de reconstrucció de les balconades de la casa d'Amália.
Dramaturgia = espantosa,
interpretació = impostada i exagerada,
no sé si és la manera de fer dels actors i actirus portuguesos.
L'endemà, vam descobrir que l'escenògraf o escenògrafa havia fet una bona tasca de reconstrucció de les balconades de la casa d'Amália.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada