"Cada cop que se sent el pet molt fort d'un petard la lluna s'amaga" - em diu-, i jo li responc: "Aleshores no podràs anar a tirar petards." Ell pensa una mica i em torna a dir: "Els petards petits no li fan por, i al seu pare el sol, tampoc li fan por els petards grossos, així que jo tiraré petards petits ara i demà quan surti el sol tiraré els més grossos" -Jo li pregunto-: "I al sol no li fan por els petards grossos?" "No, -em diu- però s'enfada si la gent tira petards molt grossos, perquè la lluna s'espanta i s'amaga. On va a parar!"
El conte - potser per justificar la seva pròpia temença als petards - em va semblar sensacional: Cada un de nosaltres ha de saber quan ha de tirar els petards petits i els petards grossos, aquest és el preu de la nostra felicitat. Clar que després hi ha princeses guerreres com l'Aixa que tan els hi fa que els petards siguin petits o grossos... (Aquestes donetes salvaran el món!)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada