Total de visualitzacions de pàgina:

divendres, 27 de gener del 2012

LA SOCIEDAD MULTIÉTNICA - GIOVANNI SARTORI

Segons Giovanni Sartori una bona societat és aquella societat pluralista basada en la tolerància i el reconeixement i respecte a la diversitat cultural...  L'autor es pregunta fins quin punt pot aquesta societat oberta acollir els “enemics culturals” que la refusen.
Un anàlisi teòric molt interessant que emmarca aquells problemes pràctics que les nostres personalitats polítiques enfornten amb una lleugeresa esferïdora...
Lectura molt recomanable si teniu ganes de rumiar una mica sobre la situació de la nostra societat actual !!!



dijous, 26 de gener del 2012

ART DE CARRER - REUS

Una obra no sempre significa allò que l'autor/autora/artista vol que signifiqui... El SIGNIFICAT és el resultat de les paraules, silencis, gestos...... signes.......... i tots els elements i totes les relacions que s'estableixen entre aquests signes...





dijous, 19 de gener del 2012

COMENÇA UN NOU PROCÉS DE SENSIBILITZACIÓ!!!

Resulta fantàstic quan algú considera que pots utilitzar les arts escèniques per crear sensibilització (i no només per entretenir, que també està molt bé)...
Jo fa temps que hi treballo en aquesta línia, practicament diría que així va ser com va començar el meu camí com a professional de les arts escèniques sota l'acollida i la proposta de la Rosa Solsona a l'Escola d'Adults de la Mariola... és vertiginós el fet de poder aplicar les arts en temes relacionats amb la inclusió social. L'únic que cal és trobar el fonament ideològic que serveixi de base i suport a aquest treball... I en això estem!!!

dilluns, 16 de gener del 2012

AMANIR UNA AMANIDA

No és fàcil trobar l'amanida perfecta... igual que no és facil trobar els ingredients perfectes per a un espectacle... quant se'n posa de text, de treball corporal, de tots aquells materials que es van treballant, està en el gust i el desig de cada artista decidir quanta amanida cal posar, però després cal decidir també com s'amaneix l'amanida... en això estem treballant amb la teoria dels cossos mutants... cada vegada s'està definint més com una teoria combinatòria i ens n'anem sortint força bé !!!
Com es pot combinar un all, una poma i una magrana ???

dilluns, 9 de gener del 2012

CANVIAR DE PARADIGMES

Hi havia una vegada una noieta cega que es passava els dies asseguda al carrer, amb una manta, una tassa i un bocí de cartró, escrit amb un retolador blau, on hi deia:
Un dia, va passar per allà una artista, es va aturar a deixar-li unes monedes, i en veure els pocs diners que tenia a la tassa, sense demanar-li permís va agafar el bocí de cartró, el va girar i va agafar un retolador negre que ella portava sempre, i va escriure un altre missatge... I va marxar sense dir res més.
A la tarda, l’artista va tornar a passar pel davant de la cantonada on hi havia la cega que demanava almoina; la seva tassa estava plena de bitllets i monedes.
La cega, que va reconèixer les seves passes, li va preguntar si havia estat ella, qui havia tornat a escriure el cartell i sobretot, què hi havia escrit. L’artista li va contestar: "Res que no sigui tan cert com el teu anunci, però ho he escrit amb unes altres paraules". Va somriure i va marxar...
Missatge: “Si fas allò que sempre has fet, obtindràs els mateixos resultats que sempre has obtingut.”... però se’n poden fer múltiples lectures.

dijous, 5 de gener del 2012

L’ESTRATÈGIA DE LA FI DEL MÓN I ELS SIMPSONS

Com sempre que parlem de MONSTRES AMERICANS hi ha rumors que acaben de posar la cirereta del pastís... El rumor de la fi del món - que segons algunes persones tindrà lloc enguany - segurament anirà molt bé a una sèrie d’aprofitats que han començat a deixar anar rius de tinta sobre el tema (i en aquest sentit jo mateix m’estic convertint en un d’ells mentre escric això).
Actualment hi ha uns 300 llibres que parlen sobre aquest fenomen a Amazon, i les pàgines que parlen sobre l’afer s’han multiplicat com la grip (de fet és el mateix cas que la grip A).
La més flagrant, segons denuncia l’astrobiòleg de la NASA David Morrison, és una web falsíssima sobre ciència que han editat els promotors del film «2012».

El lloc, un muntatge publicitari, teòricament per la supervivència de la Humanitat, on s’assegurava que fou fundat el 1978 per líders internacionals de governs, de l’esfera econòmica i de l'àmbit de la ciència, i on es deia que al 2004 els científics havien confirmat l’existència -amb un 94% de probabilitats- que el món seria destruït l’any 2012.

Tècnica de marketing víric, en la qual els americans són uns autèntics monstres, perquè s’expandeix com els virus informàtics, no és innocent, ni molt menys. Busca -com sempre- resultats econòmics a través la mentida, el que passa és que aquesta mena de publicitats (com tantes altres) solen confondre a moltes persones i generen pors innecessàries en aquelles persones que no sabem/saben llegir entre línies.

Un altre dels casos infames: la capçalera del Simpsons feta per Bansky que podeu veure a:
El conegut graffiter británic Banksy denuncia (en teoria) amb humor negre les males condiciones laborals que la mateixa sèrie provoca en els treballadors de països asiàtics que fabriquen el merchandising i donen color als capítols (d'aquí el color groc dels personatges?). Aquesta capçalera, després de 20 anys d’èxit de la sèrie, no farà que els espectadors deixem de veure-la (i això ho saben molt bé els monstres del marketing americans) és una simple maniobra que fa que el mateix refús que provoca s’absorbeixi i es normalitzi… i de sobte acabem convertint l’explotació en una cosa acceptada, que consumim lleugerament, sense CAP MENA de conseqüències, (m'incloc jo també perquè m’agrada molt la sèrie)... Però si ho pensem fredament, la FOX (l'empresa productora) el que aconsegueix es fer perdre tota credibilitat a un artista que es caracteritzava per la forta denúncia social en el seu art de carrer...

Per tant no deixa de ser tot una estratègia ben planificada que hauríem de saber reconèixer.

dimarts, 3 de gener del 2012

HAY QUE BUSCARSE UN AMANTE

Muchas personas tienen un amante y otras quisieran tenerlo. Y también están las que no lo tienen, o las que lo tenían y lo perdieron. Y son generalmente estas dos últimas, las que vienen a mi consultorio para decirme que están tristes o que tienen distintos síntomas como insomnio, falta de voluntad, pesimismo, crisis de llanto o los más diversos dolores.
Me cuentan que sus vidas transcurren de manera monótona y sin expectativas, que trabajan nada más que para subsistir y que no saben en qué ocupar su tiempo libre. En fin, palabras más, palabras menos, están verdaderamente desesperanzadas.
Antes de contarme esto ya habían visitado otros consultorios en los que recibieron la condolencia de un diagnóstico seguro:
"Depresión" y la infaltable receta del antidepresivo de turno.
Entonces, después de que las escucho atentamente, les digo que no necesitan un antidepresivo; que lo que realmente necesitan, ES UN AMANTE.
Es increíble ver la expresión de sus ojos cuando reciben mi veredicto. Están las que piensan: ¡Cómo es posible que un profesional se despache alegremente con una sugerencia tan poco científica!. Y también están las que escandalizadas se despiden y no vuelven nunca más.
A las que deciden quedarse y no salen espantadas por el consejo, les doy la siguiente definición:
AMANTE es: "Lo que nos apasiona". Lo que ocupa nuestro pensamiento antes de quedarnos dormidos y es también quien a veces, no nos deja dormir.
Nuestro amante es lo que nos vuelve distraídos frente al entorno. Lo que nos deja saber que la vida tiene motivación y sentido.
A veces a nuestro amante lo encontramos en nuestra pareja, en otros casos en alguien que no es nuestra pareja. También solemos hallarlo en la investigación científica, en la literatura, en la música, en la política, en el deporte, en el trabajo cuando es vocacional, en la necesidad de trascender espiritualmente, en la amistad, en la buena mesa, en el estudio, o en el obsesivo placer de un hobby...
En fin, es "alguien" o "algo" que nos pone de "novio con la vida" y nos aparta del triste destino de durar.
Y que es durar? - Durar es tener miedo a vivir. Es dedicarse a espiar como viven los demás, es tomarse la presión, deambular por consultorios médicos, tomar remedios multicolores, alejarse de las gratificaciones, observar con decepción cada nueva arruga que nos devuelve el espejo, cuidarnos del frío, del calor, de la humedad, del sol y de la lluvia.
Durar es postergar la posibilidad de disfrutar hoy, esgrimiendo el incierto y frágil razonamiento de que quizás podamos hacerlo mañana.
Por favor no te empeñes en durar, búscate un amante, se vos también un amante y un protagonista... de la vida. Pensá que lo trágico no es morir, al fin y al cabo la muerte tiene buena memoria y nunca se olvidó de nadie.
Lo trágico, es no animarse a vivir; mientras tanto y sin dudar, búscate un amante...
La psicología después de estudiar mucho sobre el tema descubrió algo trascendental: "Para estar contento, activo y sentirse feliz, hay que estar de novio con la vida".
JORGE BUCAY

ELS MONSTRES

Em resulta angoixant que, aquests darrers dies, sembla que tot el que faig i el que penso convergeix en els E.U.A.
M'explico.
Fa poquet estava mirant els carrers de la meva ciutat i la majoria de balcons tenen Pares Noels que sembla que vulguin entrar a les cases (a robar els cors - i les ments - dels ciutadans, si més no). 
Rebo un encàrrec per fer un curs sobre la deconstrucció de les tradicions populars i en la lectura de la informació que necessito, descobreixo que no atenem a la diversitat amb la que convivim, però sí a la imposada pel mercat.
I això em fa preguntar: com és possible que estem perdent les nostres tradicions?
Com és que no som capaços de establir diàlegs amb els estrangers que estan al nostre país?
Per què no ens interessem per les seves tradicions?
I, sobretot, per què acatem (perquè no es pot dir d'una altra manera) les tradicions americanes que només es basen en el consumisme, unes tradicions d'un país que no té tradició pròpia i que ha hagut de beure de les tradicions de la vella Europa...
La única explicació que se m'acut és que es tracta d'un imperi mundial que vol dominar el món, l'imperi dels diners! I que en la seva carrera per aconseguir-ho ens fa oblidar qui som, d'on venim, i què volem, i ens fa creure que només volem aquelles coses que el mateix sistema americà posa al mercat, la qual cosa ens manté com esclaus d'un esclavatge que es pretén abolit, però no és cert!.

Us deixo una cita que m'ha inspirat:
"Sense els monstres no sabem el que som; amb ells, no som el que sabem."
Strangers, God and Monsters (2003). Richard Kearney

dilluns, 2 de gener del 2012

LAS COSAS RICAS DE COMER

En nuestra pequeñita incursión en LA RIOJA pudimos probar algunos de los manjares más ricosricos de esta navidad, las tapitas (yo me quedé de piedra cuando vi un bar de tapas donde había gran cantidad de vinos, ¡pero una sola tapa!) pero qué decir de Las Quejas... no words ! y después los tomates verdes fritos que saben a precisamente eso... tomates verdes fritos !
Brocheta de gambas y piña

Las quejas


Buenooo, eso de exquisitos !!!


Variado de setaasssss, ricoricorico

LOS MEJORES SOBAOS

Cuando alguién te dice que alguna cosa es la mejor que hay en el mercado, uno siempre duda... porque eso del gusto es algo tan personal... de todos modos uno siempre prueba... y después decide.
Algunos comentan que el macho es el marido de la burra, de la mula... y que algun comentario del tipo de se me ha escapado el macho solo significa que "la acémila masculina se ha ido" no que el que dice la frase haya perdido su sustancia masculina, aunque en determinados casos también sea verdad... ¿o no?
Feliz Año a todos los machos con los que compartimos historias e histerias, especialmente a los sobaos o a los que se dejan sobar... Aviso: sin conservantes!!! como los machos buenos, por tanto hay que consumirlo antes de que caduque!!!