Total de visualitzacions de pàgina:

dimarts, 11 de desembre del 2012

Amb un dels companys de Talent x Compartir...
el dia del lliurament de premis de SOMLLEIDA


dilluns, 5 de novembre del 2012

Le plaisir du texte - Roland Barthes (1973)

dimecres, 24 d’octubre del 2012

DON JUAN TENORIO -1994

Ara que s'atansen les dates en que aquest clàssic es revisa (o no) i es torna a posar en escena en molts teatres, mireu el que he trobat fent neteja, un projecte de Bulevard espectacles que reunia en escena actors i actrius de (pràcticament) totes les companyies de Lleida...

Aquí us deixo el programa de mà i un retall de premsa !!!



dilluns, 8 d’octubre del 2012

... I TRES !!

JA ESTÀ !!
Ja s'ha acabat el mes de les bodes; esperem que la gent ja deixi de casar-se o tinguin a bé no fer-ho tothom a la vegada...
A aquesta vam arribar tard, però ens van guardar el soparet (que estava boníssim!) Ah... i encara que ho sembli per la darrera foto... no era una boda patrocinada per cap marca de refresc !!!!
PASSIÓ DE TANGO 
FURIA SEXUAL DESFERMADA
LO MILLOR DE CADA CASA !!!!

dijous, 4 d’octubre del 2012

CAFEINA - BRUIXES

dilluns, 1 d’octubre del 2012

CAFEINA !



MI INFANCIA SON RECUERDOS...

...DE UN PATIO DE SEVILLA...
no és cert, però sí que cada cop que vaig al Sur torno enamorat d'alguna cosa... Aquest cop, SEGONA BODA.. va ser una delícia: sencilla, familiar, emocionant, divertida, tot allò que caldria esperar del que representa, casi diría que la millor a la que mai he assistit, però encara em continuo preguntant, per què cal fer tot aquest desplegament quan dues persones decideixen compartir la vida junts! 




diumenge, 23 de setembre del 2012

EL MES DE LES BODES

Tres caps de setmana seguits... Una ja està. 
Ens queden la de la Clàudia i l'Abel 
i la del Marcel i l'Iris... 
Es que la gent no té esme i decideixen que han de casar-se gairebé a la vegada...

Tornant de la boda del Gus i la Nina ens preguntàvem com és que la gent continuem tenint aquesta necessitat de fer públic davant d'altres que establim una relació? 

Com és que les persones continuem buscant aquests testimoniatges ?






Però tot i raonar algunes teories, no en vam aportar cap de concloent... Sigui  com sigui... us desitgem l'ENHORABONA per la nova felicitat! 
...i moltes gràcies per haver-la volgut compartir amb nosaltres !

dimarts, 18 de setembre del 2012

PROPER PROJECTE: NIÑA LUNA

Realment, un necessita estar en comunitat amb persones "tocades pel do de la imaginació" per començar a generar idees, projectes, per a que surtin creacions artístiques. Sempre m'he sentit orgullós de les persones que he tingut al meu voltant en aquests processos, i com a processos que són i com a cicles que vivim, aquestes persones van canviant, però sempre generen moviments creatius...
Així que a l'atac de nou...
Aquí us deixo uns dibuixets del meu amic Toni, que podrien ser la llavor del nou projecte.




dilluns, 17 de setembre del 2012

LLAFRANC

Quan estàs amb les amistats et passen els dies molt ràpidament.
Aquí unes d'on vam estar estiuejant en un "loft" d'allò més bé !!!
Moltes gràcies Alejandro i Mode... 
És bonic Llafranc, llàstima que hi havia massa camacus pijus!


La Historia de las Cosas MOLT INTERESSANT

diumenge, 16 de setembre del 2012

EL VALIOSO TIEMPO DE LOS MADUROS

“Conté mis años y descubrí, que tengo menos tiempo para vivir de aquí en adelante, que el que viví hasta ahora…
Me siento como aquel chico que ganó un paquete de golosinas: las primeras las comió con agrado, pero, cuando percibió que quedaban pocas, comenzó a saborearlas profundamente.
Ya no tengo tiempo para reuniones interminables, donde se discuten estatutos, normas, procedimientos y reglamentos internos, sabiendo que no se va a lograr nada.
Ya no tengo tiempo para soportar absurdas personas que, a pesar de su edad cronológica, no han crecido.
Ya no tengo tiempo para lidiar con mediocridades.
No quiero estar en reuniones donde desfilan egos inflados.
No tolero a maniobreros y ventajeros.
Me molestan los envidiosos, que tratan de desacreditar a los más capaces, para apropiarse de sus lugares, talentos y logros.
Detesto, si soy testigo, de los defectos que genera la lucha por un majestuoso cargo.
Las personas no discuten contenidos, apenas los títulos.
Mi tiempo es escaso como para discutir títulos.
Quiero la esencia, mi alma tiene prisa…
Sin muchas golosinas en el paquete…
Quiero vivir al lado de gente humana, muy humana.
Que sepa reír, de sus errores.
Que no se envanezca, con sus triunfos.
Que no se considere electa, antes de hora.
Que no huya, de sus responsabilidades.
Que defienda, la dignidad humana.
Y que desee tan sólo andar del lado de la verdad y la honradez.
Lo esencial es lo que hace que la vida valga la pena.
Quiero rodearme de gente, que sepa tocar el corazón de las personas…
Gente a quien los golpes duros de la vida, le enseñó a crecer con toques suaves en el alma.
Sí… tengo prisa… por vivir con la intensidad que sólo la madurez puede dar.
Pretendo no desperdiciar parte alguna de las golosinas que me quedan…
Estoy seguro que serán más exquisitas que las que hasta ahora he comido.
Mi meta es llegar al final satisfecho y en paz con mis seres queridos y con mi conciencia.
Espero que la tuya sea la misma, porque de cualquier manera llegarás…”

Mensaje de Mario de Andrade (Poeta, novelista, ensayista y musicólogo brasileño).

divendres, 14 de setembre del 2012

TALLERS NOU CURS


EINES TEATRALS PER A LA TRANSFORMACIÓ SOCIAL 

Curs quadrimestral d’anàlisi dels recursos que ens ofereix el teatre per poder treballar amb col·lectius socials que poder ser objecte d’exclusió. Pretén ser un curs teòric-pràctic per a la descoberta d’aquelles eines que ens ajudin a ser conscients i entendre les nostres relacions en societat i així poder transformar-la.
Quadrimestral Octubre 2012 a Gener 2013
Els Dilluns de 19 a 21h

PROJECTE  “L”

Aquest projecte vol treballar la Lectura de Literatura en el seu màxim abast (poesia, monòlegs, escenes teatrals, etc... )
La recerca està en treballar la forma i el contingut dels textos a Llegir, de manera que ens pugui preparar per fer Lectures davant del públic amb tots aquells recursos per a que la nostra elocució no sigui plana i monòtona (d’un sol to).
El taller “L” culminarà amb una presentació dramatitzada de les lectures escollides i treballades.
Anual Octubre 2012 a Maig 2013
Els Dijous de 10 a 12 h.


CREATIVITAT ESCÈNICA PER AL CREIXEMENT PERSONAL

Des del nostre àmbit més quotidià treballem amb coses que ens fan ser cada dia una mica creatius però la mateixa quotidianitat ens impedeix i ens fa creure que això no és possible.
Heu imaginat mai què passaria si ens neguéssim a acceptar que la nostra vida no és important? Què passaria si aquesta petita creativitat de cadascú la poguéssim posar en escena en un “àmbit íntim”?  Segurament que la nostra autoestima pujaria alguns esglaons. 
Us atreviu a provar???
Anual d’Octubre 2012 a Maig 2013
Els Divendres de 10 a 12 h.

LABORATORI D’INTERPRETACIÓ: 

La Teoria dels Cossos Mutants 1.2

A partir de la observació i l’anàlisi de com evolucionen els nostres cossos quan estan a escena, intentarem esbrinar quins canvis orgànics és produeixen i quina es la manera en que aquests es transmeten millor a les persones que ens escolten i observen.
Treball en la creació de peces escèniques individuals o de petit format.
Obert a artistes de qualsevol branca amb experiència artística prèvia.
Anual Octubre 2012 a Maig 2013
Els Dissabtes de 10 a 13 h.

dimecres, 12 de setembre del 2012

dimarts, 11 de setembre del 2012

LA LLENGUA TROSSEJADA

POESIA CATALANA

dimecres, 5 de setembre del 2012

FINS AVIAT !!!



Song - To the men of England

Un poema que va escriture el poeta romantic Percy B. Shelley a Florència a finals del 1819 on es denuncien els excessos i la corrupció dels polítics anglesos en una època de profunda crisi econòmica i social, esperançat que arribaria el moment de la revolució proletària.
En un intent de combatre l'opressió a través de la poesia, es va converitr en un himne alliberador per al moviment obrer britànic que encara continua cantant-lo i recitant-lo avui dia !!

I
Hombres de Inglaterra, ¿por qué arar
para los señores que os tratan tan mal?
Por qué tejer con trabajo y cuidado
los ricos ropajes que usan vuestros tiranos?
II
¿Por qué alimentar, y vestir, y cuidar
de la cuna a la tumba,
a esos ingratos zánganos que os
sacan el sudor, es más, os beben la sangre?
III
¿Por qué, abejas de Inglaterra, forjar
muchas armas, cadenas y flagelos,
para que estos zánganos sin aguijón
saqueen los forzados frutos de vuestra labor?
IV
¿Tenéis ocio, comodidad, calma,
refugio, comida, el dulce bálsamo del amor?
¿O qué es lo que compráis a tan alto precio,
con vuestro dolor y con vuestro miedo?
V
La semilla que sembráis, otro la siega;
La riqueza que halláis, otro se la deja;
Los ropajes que tejéis, otro los viste;
Las armas que forjáis, otro las esgrime.
VI
Sembrad semillas, -que ningún tirano siegue;
Hallad riquezas, -que ningún impostor las amontone;
Tejed ropajes, -que ningún ocioso se los ponga;
Forjad armas, -usadlas en defensa propia.
VII
Huid hacia vuestras sótanos, hoyos y celdas;
en salones que adornasteis otros residen.
¿Por qué librarse de las cadenas que labrasteis?
Ved el acero que templasteis brillando en vosotros.
VIII
Con arados y palas, con telares y azadas,
Trazad vuestras sepulturas, haced vuestras tumbas,
Y tejed vuestras mortajas, hasta que la bella
Inglaterra sea vuestro sepulcro.

diumenge, 2 de setembre del 2012

SENSITIVE BODIES

Estic a punt de tancar un procés que ha estat de gran descoberta personal!!
Descoberta de noves maneres de fer, 
de veure l'art, 
de percebre l'entorn, 
de descobrir amistats, 
de refermar conceptes, 
re-descobrir capacitats, 
de repensar-me, 
de re-fabricar-me...
Ara quan encara queden uns dies per a que tot s'acabi, és el moment de plantejar-se que en quedarà (a mi m'agrada fer-ho en perspectiva també i no només en retrospectiva), 
de què m'ha servit, 
què me n'enduré 
i què llençaré a la brossa, 
perquè, és clar, també hi ha coses per llençar a la brossa... un parell o tres de molt heavys!!

divendres, 31 d’agost del 2012

M'AGRADA MOLT !!!


Ara que fa un any...
Un any que vam anar a fer un beure,
que m'explicaves l'experiment,
que em vas fer partícep
d'un art en moviment.
He de dir-te, amic meu:
Gràcies pel creixement.

Ara que fa un any...
Un any de les teves classes,
que m'explicaves l'essència,
que m'invitaves a descobrir l'art
com a proposta d'un teatre diferent.
He de dir-te, amic meu:
Gràcies per l'ensenyament.

Ara que fa un any...
Un any que ens vam conèixer,
que transitem plegats per un món obscur,
de títol: "creadors de productes",
contingut: buit d'ànima,
amb epíleg: no pensar.
He de dir-te, amic meu:
és necessari que ens entenguin?...

Sempre hi haurà algú que somriurà,
que portarà l'estigma,
I et dirà, gràcies...
Per fer reviure la puresa
I fer-la essencial.

Al meu amic Jaume Belló.

Pd. Gràcies per fer-me sentir realitzada, com a companya, com amiga... I una mica com a artista.   Yasmina.

dimecres, 29 d’agost del 2012

ON NEIXEN LES IDEES ? - MANUEL ESTRADA

En aquesta seqüència podeu veure, una de les meves dèries: col·leccionar llapissos. No us podeu imaginar el xoc que vaig tenir en trobar-me aquesta instal·lació de Manuel Estrada al Museu de Lisboa (MUDE).
Molt curiós el treball d'aquest artista !
La idea és que la creatividad arriba quan et poses a crear, no? Que la inspiració t'agafi treballant.

Ens preparem els estris. Uns quants llapissos i un full de paper en blanc. 
I comença la feina, a partir d'aquest moment només cal deixar que la nostra mà faci tot allò que passi pel nostre cervell: guixar, ratllar, fer cercles, dibuixar, escriure una paraula, una narració... Quantes paraules es necessiten per deixar les coses clares???

Cada cosa que escrivim o dibuixem donarà una informació a qui la vegi, la llegeixi o simpement l'observi; la nostra pretensió no ha de ser la de comunicar tot allò que hem pensat, que hem decidit, sinó deixar un marge a la creativitat de la persona lectora o espectadora, apel·lar directament a la seva intel·ligència i al seu bagatge cultural.
Un full de paper en blanc pot ser el treball més creatiu de tots, pot ser un món per descobrir, la portada d'una revista, el "logo més important del segle" com diu l'artista. I un cop hem dibuixat en una meitat de la pàgina, les possibilitats s'han reduït al 50%.
a

dilluns, 27 d’agost del 2012

L'ACORDIONISTA

Una imatge contundent !
Del que es tracta és d'aprendre una cançó i anar repetint-la per la ciutat, és molt probable que alguns de nosaltres acabem així en una ciutat que no serà la nostra, potser extorsionats per màfies organitzades que ens posin a les mans un acordió o el que sigui, i ens reparteixin per diferents carrers de la ciutat. Això era a Lisboa! La noia és preciosa i trista. En un altre país "més eruropeu" probablement la gent ens haguessim aturat a sentir la peça musical que tocava, i després hauríem buidat els nostres moneders de la xatarra minsa que hi solem acumular, però en aquesta península en la que ens ha tocat viure, resulta difícil veure públic escoltant música al carrer, a no ser que estigui programada. Hem perdut de vista el plaer que suposa la música ?
Què s'amaga darrere de la mirada d'aquesta acordionista ??

L'AMOR ÉS COM ÉS

divendres, 24 d’agost del 2012

COSES CURIOSES DE PORTUGAL