Total de visualitzacions de pàgina:

divendres, 30 de setembre del 2011

COMENÇO A L'AULA DE NOU

Després d'un any sabàtic, començo de nou a l'Aula!... Enguany la proposta és treballar a partir d'un personatge inquietant: el personatge d'Ofèlia... pintores, pintors, dramaturgues i dramaturgs, poetes i poetesses han parlat d'ella com una de les dones que ha creat més malestar en la literatura de tots els temps; fins al punt de ser imitada per algunes suicides famoses...

Us deixo un poema que descriu molt bé la VIDAMORT d'aquest personatge:

La mujer alcanza la perfección.

Su cuerpo
Muerto porta la sonrisa del deber cumplido,
La ilusión de una necesidad griega
Fluye por los papiros de su toga,
Sus pies desnudos
Parecen estar diciendo:
Hemos llegado hasta aquí, es el fin.
Dos bebés muertos hechos ovillo, serpientes blancas,
Cada uno prendido a un pellejo
De leche, ya vacío.
Ella los ha replegado
Hacia su cuerpo como pétalos
De una rosa que se cierra cuando el jardín
Se endurece y las fragancias sangran
Desde las dulces y profundas gargantas de la flor nocturna.
La luna no se habrá de entristecer,
Allá en su atalaya de hueso.
Tiene, de todo esto, la costumbre.
A rastras crujen sombras negras.
" Morir es un arte, como todo.
Yo lo hago excepcionalmente bien.
Tan bien, que parece un infierno.
Tan bien, que parece de veras.
Supongo que cabría hablar de vocación...."
(SILVIA PLATH)

dimecres, 21 de setembre del 2011

PER QUÈ SÓC UN COS MUTANT?


Perquè arribat un punt, després del dur entrenament del meu cos, fins que he aconseguit autoerotitzar-me (convertir-me en..., ser allò que..., fer veure que sóc... ); em converteixo en un jo diferent, un jo que, a base de recerca, d’auto-immolació de la meva essència i de llençar màscares que em cobrien i superar anonimats, ha sofert una mutació, una mutació volguda, una mutació que s’adreça al descobriment, a la creació i a la instauració d’un poder que em permeti un acte de comunicació amb tots aquells que heu sortit de casa per venir a veure’ns.
Jo sé que, a vosaltres, no us puc demanar cap altra mutació que la d’haver-vos afaitat o haver anat a la perruqueria i que, en darrer lloc, o (en el primer) hàgim procedit a l’acte de neteja personal que requereix un acte de comunicació com el que compartirem; i amb un punt prudent de perfum, dic prudent per a no crear resistències olfactives en aquelles persones que han complert el mateix ritual i que seuran a la vostra vora, confegint així un element espectacular únic: vosaltres, el públic en singular, el públic amb totes les vostres singularitats.
Així que, en certa manera, vosaltres també heu sofert una mutació (us heu convertit en cossos mutants) avui, aquest vespre, i per això també sou una variable d’aquesta teoria.

La literatura sempre va possibilitar-nos viure altres vides, però d’una manera passiva. Amb els avatars que es crearan ara i aquí,serà cada un, cada una de nosaltres qui els modelarà i els viurà en primera persona.


dimarts, 20 de setembre del 2011

BAILA LA SOMBRA

Pasamos la mayor parte de nuestra vida buscando la luz que crea la sombra que nos acompaña.

dijous, 15 de setembre del 2011

AVIAT COMENÇARÉ DE NOU

AURELIO ARTETA
H. ANGLADA

MURIEL MARCHAND DE JULIÀ

PEDRO UHART
A veure si enguany ja sóc capaç de començar a fer concerts !!!!

dilluns, 12 de setembre del 2011

ALGUNES FOTOS DE LA FIRA DE TÀRREGA !!

Al final de la Bola d'Or de Planeta 15

Els espectacles de Xip Xap

The self-portrait, dels coreans 
Visual Theater Company ‘CCOT’


La Marta fent de Vedette a l'espectacle Mon Brel

divendres, 9 de setembre del 2011

Edith Piaf - L'Accordeoniste - 1954

Manzanita y Antonio Carmona - Verde

Poseu-vos la música de baix, però observeu la foto, no em digueu que no donen el pego l'Oscar i el Jose....

dijous, 8 de setembre del 2011

Avui s'estrena DayDream a la Fira de Tàrrega

En Jordi Guim és un creador que s'estrena avui a la Fira. Un creador molt jove, amb qui he tingut el plaer de col·laborar, i de qui, crec, que es parlarà molt.

Si us atanseu a la Fira de Tàrrega podreu veure l'estrena de la seva "òpera prima" DayDream. I hasta aquí puedo leer...
Us deixo el link de la seva web i un parell de fotos que em semblen reveladores...



CUANDO LA PERSONALIDAD SE DESDOBLA

Continuo posant petits trossos de
Partituras para un minuto de Silencio.
Inoblidable !!
Soledad, ¿por quién preguntas
sin compaña y a estas horas?
Pregunte por quien pregunte,
dime: ¿a ti qué se te importa?
Vengo a buscar lo que busco,
mi alegría y mi persona.
Soledad de mis pesares,
caballo que se desboca,
al fin encuentra la mar
y se lo tragan las olas.
(...)
¡Qué pena tan grande! Corro
mi casa como una loca,
mis dos trenzas por el suelo,
de la cocina a la alcoba.
¡Qué pena! Me estoy poniendo
de azabache carne y ropa.
¡Ay, mis camisas de hilo!
¡Ay, mis muslos de amapola!
Soledad: lava tu cuerpo
con agua de las alondras,
y deja tu corazón
en paz, Soledad Montoya.

dilluns, 5 de setembre del 2011

CAÑAS Y ARENA



No me acostumbro a que aquellos lugares a los que voy me provoquen algún tipo de intranquilidad... Lo primero la playa de Zierbena, en la que tienes que adentrarte casi medio quilómetro para que el agua te llegue al ombligo, aunque de repente se llena de surferos que copan todo el pequeño tramo de playa.
Despues un paseo nudista entre las cañas, sorprendente... no cuento más ! Y una visita a Donosti, con lluvia, en la que no pudimos disfrutar de la playa de la concha más que para tomar un café en un chiringuito donde casí tenemos que dejar los dientes de oro !