La meva fascinació pel Cabaret i pels espectacles de Varietats em penso que ve de quan era petit i al meu poble vivia les Festes Majors com un autentic esdeveniment, ja que des de la meva posició d'espectador de 8 o 9 anys, eren grans espectacles plens de lluentons i amb molts músics que tocaven en directe (perquè encara no devien ser tant comuns els seqüenciats). Ara tampoc recordo si 7 o 8 músics a mi em semblaven molts.
En aquells moments la meva major aspiració era la de ser vocalista d'orquestra, però tot i que en el Ball ens passavem l'estona corrent entre les parelles que intentaven dur el pas sense trepitjar-nos, el que recordo amb molt carinyo són els espectacles de varietats que portava el representant artístic el dia gran de la Festa, amb humoristes, mags, ventrilocs/titellaires i sobretot les vedettes...
Aquests espectacles que feien després de sopar i als que, (per estrany que pugui semblar ara) mai ens van vetar l'entrada als petits espectadors com jo, devien deixar una impressió profunda en mí de fascinació de la qual ja no me n'he pogut alliberar... Només recordo que em quedava observant i analitzant tot el que passava a l'escenari (no debades va ser la primera vegada que vaig veure uns pits lliures) assegut i amb els ulls com a plats en aquella filada de cadires de fusta - incòmodíssimes- però que durant l'espectacle de varietats a mi em semblaven butaques de luxe...
I ara que hi penso, eren les mateixes cadires del cinema (on - segons el meu record- sempre solia adormir-me).
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada