Lluna només n’hi ha una... i el dia que l’home va arribar-hi, naixia la Carme, que ahir m’explicava que, de petita, cada dia del seu aniversari mirava enlaire per veure si hi veia moviment, una festa selenita o alguna cosa així...
Ahir des d’un lloc molt especial es veia aquesta lluna a una banda del cel i a l’altra banda el campanar de la Seu Vella alçant-se amb tot l’orgull que li pertoca com a símbol que és de la nostra ciutat i imatge de repòs per a totes les persones viatgeres que, com jo, hem arribat de treballar fora ciutat a deshores i el primer que hem vist ha estat la Seu vella il•luminant-nos com si fos un far.
(Podria entrar en altres simbologies fàl·liques sobre el campanar i la lluna però no ho faré.)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada