Divendres passat vaig estar al CCCB veient l’exposició. Us deixo unes paraules de l’article que surt al diari.
Trieste és una ciutat fronterera, barreja de llengües i cultures: italiana, germànica i eslava. També és coneguda i reconeguda perquè hi van néixer o hi van viure alguns dels escriptors i intel•lectuals més importants dels últims segles: Italo Svevo, Umberto Saba, Rainer Maria Rilke, Scipio Slataper, James Joyce…
Claudio Magris esdevé el fil conductor i el nexe amb la seva ciutat. Els extraordinaris i, a la vegada, complexos textos de Magris al•ludeixen sovint a Trieste, als seus personatges anònims i cèlebres, a la història de la ciutat i als seus propis records.
El visitant ha de fer el recorregut de l’exposició amb els cinc sentits. Sentir la força del vent de Trieste, palpar les pedres del Carst i percebre el mar Adriàtic. Sorprendre’s amb la remor de les guerres i escoltar cançons triestines. El visitant pot seure en el cèlebre Caffè San Marco i entrar a la coneguda Libreria Antiquaria. I recórrer el Danubi, a través d’una evocació del seu curs per Centreeuropa, a partir de la lectura d’alguns dels seus fragments.
La mostra inclou materials expositius tan diversos com instal•lacions audiovisuals, objectes i pintures originals, lectures de passatges literaris i fins i tot una pel•lícula, Dietro il buio (Rere la foscor)...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada