Un dinar suculent, en bona companyia, una tarda de cinema estupenda amb una pel·lícula sobèrbia al meu parer. Gràcies Anna i Jaume i Laia i Martí... (espero que no tinguessis ni malsons ni altres... provocats per la por o per l'alegria)
L'equip visitant era imbatible, un luxe tenir-vos a casa. Sembla que la película va causar més alegries que pors i es que sovint menystenim la maduresa dels fills a l'hora d'entendre el que els posem davant. Seguim amb Shakespeare?
2 comentaris:
L'equip visitant era imbatible, un luxe tenir-vos a casa.
Sembla que la película va causar més alegries que pors i es que sovint menystenim la maduresa dels fills a l'hora d'entendre el que els posem davant. Seguim amb Shakespeare?
I tant !
Publica un comentari a l'entrada