Total de visualitzacions de pàgina:

dijous, 20 de gener del 2011

REGRESSIÓ

L'altre dia, parlant amb la Margarida, vam descobrir que compartiem un record infantil, el dels xiclets; tot i que ella recordava els xiclets bazoka dels que jo en tinc una lleu presència en la memòria, i jo els dunkin, els regals dels quals durant molts anys em van acompanyar perduts pels calaixos de les "mesites de nit" de la meva habitació.

Ara fa pocs dies que estava endreçant les esgolfes de casa meva i vaig trobar un album de cromos ("sants" li deiem al poble, suposo que com a reminiscència de les estampes que col·lecionaven les nostres padrines) que penso que guardaré durant molts anys, perquè crec que és l'unic que vaig poder acabar mai, i és que segurament em vaig deixar una gran part de la paga per comprar-los i canviar els repetits amb les nenes al pati de l'escola.
Per cert, tot i que potser no li interessa a ningú, les esgolfes de casa meva ja estan gairebé endreçades, i he llençat un munt de porqueria i un munt de "pongos"que guardava per si algun dia els podia usar en algun espectacle...
Ara ja només em falta acabar de posar ordre a les esgolfes del meu cervell.

4 comentaris:

anna ha dit...

Jo també me'n recordo d'aquests dunkins i dels sants dels vestits regionals també! ai que divertit!

marta ha dit...

oooiiii si... santets a Albelda...

Edurne ha dit...

Ups! Jo no puc dir res dels xiclets, però m'han fet gràcie les imatges que has posat de les estampetes. També a mi m'han fet recordar la meva infància. La meva mare em va donar les seves de quan era petita i, tot i no ser massa actuals, algunes encara col·laven per poder aconseguir els "cromos" de Bola de Drac que col·leccionava ja fa uns quants anyets. Un post bonic. SALUT!

cossosmutants.blogspot.com ha dit...

Jajajaja Edurne, és que tu ets molt joveneta !!!