Total de visualitzacions de pàgina:

dimecres, 26 de gener del 2011

ÀNSIA I NECESSITAT D'AIRE

Una de les coses que un s'adona quan porta un temps pensant en el què vol i en el què té, és que no es pot fer córrer a aquells que encara no saben caminar, com sempre, la sabiduria hindú és aclaridora. La necessitat que un té d'alguna cosa potser no és la mateixa que tenen els altres. Us deixo un conte que m'ha fet pensar pensar...

"Era un padre de familia. Había conseguido unas buenas condiciones de vida y había enviudado, después de que sus hijos se hicieran mayores y encauzaran sus propias vidas. Siempre había acariciado la idea de dedicarse a la búsqueda espiritual y poder llegar a sentir la unidad con la Conciencia Universal. Ahora que ya no tenía obligaciones familiares, decidió ir a visitar a un yogui y ponerlo al corriente de sus inquietudes, pidiéndole también consejo espiritual.
El yogui vivía cerca de un río. Cubría su cuerpo con un taparrabos y se alimentaba de aquello que le daban algunos devotos. Vivía en paz consigo mismo y con los demás. Sonrió apaciblemente cuando llegó hasta él el hombre de hogar.
-¿En qué puedo ayudarte? -preguntó cortésmente.
-Venerable yogui, ¿cómo podría yo llegar a percibir la Mente Universal y hacerme uno con Ella?
El yogui ordenó:
-Acompáñame.
El yogui condujo al hombre de hogar hasta el río. Le dijo:
-Agáchate.
Así lo hizo el hombre de hogar y, al punto, el yogui lo agarró fuertemente por la cabeza y lo sumergió en el agua hasta llevarlo al borde del desmayo. Por fin permitió que el hombre de hogar, en sus denodados forcejeos, sacara la cabeza. Le preguntó:
-¿Qué has sentido?
-Una extraordinaria necesidad y ansia de aire.
-Pues cuando tengas esa misma ansia de la Mente Universal, podrás aprender a percibirla y hacerte uno con ella.

2 comentaris:

la mama ha dit...

ufffffffffffff..... feia molt de temps que volia buscar-te per la red, el que passaba és que no savia qui erets..., ara que ja ho se, de moment agrair-te que comparteixis aquest conte!!

una gran abraçada

cossosmutants.blogspot.com ha dit...

Hola Mama !
gràcies per les teves paraules, no et reconec per "la mama", pero he visitat el teu bloc i fas coses molt boniques !