A MOTIVAR-SE. BON ANY 2012 !!

CARAMELOS DE MENTA

Queridos Reyes Magos,

el año pasado me trajísteis "Los dados del amor - nivel I" con los que solo se puede jugar a Tocar / Besar / Chupar labios / pezones / senos... El juego fue muy divertido pero siempre que nos poníamos a jugar, acabábamos todas las personas que estábamos jugando medio enfermas y de muy mal rollo.

Así que para este año (que he sido muy bueno) me gustaría que me trajéseis el nivel II para poder empezar a follar... si no puede ser, aquí les mando unos dados que he hecho yo, acompañados de unos caramelitos con forma, para que podáis ser felices y hacer felices a todos los adultos y todas las adultas del mundo...

Ah, y que sepáis que también podéis jugar 3 personas con los dados (aunque seáis todos del mismo sexo)... Reprimidos !

NESPRESSO I LA LLETJA

Fa uns dies, sopant a casa d'unes amistats, vam poder compartir una magnífica conversa sobre la Llotja i la programació en arts escèniques que s'hi fa, una programació que només pretén arribar a un sector social una mica "estereotipat" per dir-ho amb un eufemisme.

Que consti, abans de continuar, que a mi la Lletja m'agrada molt arquitectònicament com a Palau de Congressos, fins i tot diria que també com a espai escènic, però dubto de l'eficàcia de la seva programació perquè crec que està molt lluny de ser una bona programació, si parlem en termes de democràcia cultural.

Penso que hi ha un sector de persones que creuen que la cultura només és allò perquè (sigui quina en sigui la raó) no tenen accés als mitjans d'informació que els poden advertir que hi ha un altre tipus de cultura igual de bona (o millor fins i tot) i més accessible econòmicament parlant.

Penso també que els tipus d'espectacles que s'hi programen, que segurament estan molt bé (i jo n'he vist algun que estava molt bé) deixen de banda, degut potser a la gran difusió que se'n fa, la resta d'espectacles que es fan a la nostra ciutat... i que la gent que va a la Llotja (una immensa majoria) ho fan (amb tot el dret i això és inqüestionable) com un acte social, de prestigi, més que no pas com un autèntic acte cultural.

Doncs la conversa a casa de les meves amistats va ser molt i molt fructífera en el sentit de refermar-me en això que penso: aquesta és la cultura que ens volen imposar, que volen que consumim, igual que ens volen imposar la compra d'una cafetera Nespresso, com si al mercat no hi hagués res millor, més adequat, més econòmic i, en definitiva, més del nostre gust.

Com ens creen aquestes necessitats?, doncs adornant-ho tot plegat amb uns embolcalls bonics, de coloraines, com els que podem veure a les botigues de la Nespresso (a les quals segur que ens encantaria entrar i hi entrarem aquells que podem i volem decidir quan i com fer-ho igual que ho decidim a la Llotja); però no tenim en compte una cosa, i és que per a la majoria de persones que van a la Llotja o compren aquesta cafetera no es tracta d'una qüestió d'haver decidit quina cultura volen gaudir sinó que directament se'ls fa creure que és l’única cultura que poden consumir, aquesta que els ensenya a no pensar... a no qüestionar... a no decidir... aquesta que ens serveixen amb un embolcall bonic, de coloraines i amb la pretesa idea que serà la millor, i a més a més, reciclable... (permeteu-me que me'n rigui).

Un apunt final: us heu adonat que a la publicitat de la Nespresso ja ni tan sols s'han molestat en amagar que es tracta d'una maniobra americanitzadora, perquè ni tan sols l'han doblada al català, castellà o l’idioma que sigui...? BONES FESTES... o no tan bones si teníeu pensat regalar aquest tipus de cultura... o de cafetera !

producció impreVISIBLE

Videopoema - Producció impreVISIBLE

El videopoema que vam construir el cap de setmana amb la Yasmina, el David, el Mateo i jo mateix...
MÚSICA: Albert Flores

Esperem que sigui només la primera d'un gran nombre de produccions impreVISIBLES.

QUÈ ÉS LA TEORIA DELS COSSOS MUTANTS??

Encara no ho sabem prou bé, però estem investigant quines coses es posen en marxa en els cossos de les actrius i dels actors quan estan interpretant. La recerca de la veritat més propera a partir de textos dificils, ús de materials i objectes i treball amb el desequilibri i el fracàs... l'estètica del ritual quan aquest ja ha començat a esgotar totes les possibilitats.

Laboratori d'interpretació a partir d'idees de J. Grotowski en l'estat més pur a l'Aula Municipal de Teatre de Lleida...

CUERPO DE PAJILLERAS

En diciembre de 1840, se autorizaba la creación (merced a una especialísima dispensa del Obispo de Andalucía) del Cuerpo de Pajilleras del Hospicio de San Juan de Dios, de Málaga.

Las pajilleras de caridad (como se las empezó a denominar en toda la península) eran mujeres que, sin importar su aspecto físico o edad, prestaban consuelo con maniobras de masturbación a los numerosos soldados heridos en las batallas de la reciente guerra carlista española.

La autora de tan peculiar idea, había sido la Hermana Sor Ethel Sifuentes, una religiosa de cuarenta y cinco años que cumplía funciones de enfermera en el ya mencionado Hospicio. Sor Ethel había notado el mal talante, la ansiedad y la atmósfera saturada de testosterona en el pabellón de heridos del hospital. Decidió entonces poner manos a la obra y comenzó junto a algunas hermanas a "pajillear" a los robustos y viriles soldados sin hacer distingos de grado. Desde entonces, tanto a soldados como a oficiales, les tocaba su "pajilla" diaria. Los resultados fueron inmediatos.

El clima emocional cambió radicalmente en el pabellón y los temperamentales hombres de armas volvieron a departir cortésmente entre sí, aún cuando en muchos casos, hubiesen militado en bandos opuestos.

Al núcleo fundacional de hermanitas pajilleras, se sumaron voluntarias seculares, atraídas por el deseo de prestar tan abnegado servicio. A estas voluntarias, se les impuso (a fin de resguardar el pudor y las buenas costumbres) el uso estricto de un uniforme: una holgada hopalanda que ocultaba las formas femeniles y un velo de lino que embozaba el rostro.

El éxito rotundo, se tradujo en la proliferación de diversos cuerpos de pajilleras por todo el territorio nacional, agrupadas bajo distintas asociaciones y modalidades. Surgieron de esta suerte, el Cuerpo de Palilleras de La Reina, Las Pajilleras del Socorro de Huelva, Las Esclavas de la Pajilla del Corazón de María y ya entrado el siglo XX, las Pajilleras de la Pasionaria que tanto auxilio habrían de brindarles a las tropas de la República.

El gran éxito del Cuerpo de Pajilleras del Hospicio de San Juan de Dios, de Málaga hizo que proliferaran no sólo en España (el Cuerpo de Palilleras de La Reina, Las Pajilleras del Socorro de Huelva, Las Esclavas de la Pajilla del Corazón de María y las Pajilleras de la Pasionaria que tanto auxilio habrían de brindarle a las tropas de la República), sino también en América latina donde las pajilleras tuvieron trabajo durante la guerra civil mexicana.

Grupos como las Hermanas de la Consolación (organización laica de creencias religiosas) ayudaron a los combatientes mejicanos que recibían consuelo desde las manos de tan dedicadas y delicadas Hermanas. Hecho que llevo a ser conocidas como las mami-chingonas o las ordeñamecos.

De México la costumbre pasó a las Antillas, en donde tuvieron particular éxito las "sobagüevo" dominicanas, sexagenarias que dedicaban sus tardes en esta peculiar forma deservicio social.

El último lugar en América donde hicieron fortuna estas abnegadas damas, fue el Brasil. Allí la columna Prestes fue acompañada en su marcha por una trouppe reducida pero eficiente de damitas paulistas –llamadas beixapau- que acaban con la pena de los soldados con sus movimientos de manos.

La costumbre desapareció tras la segunda guerra y hasta la fecha se desconoce la existencia de otras congregaciones.

Diversas fuentes orales a orillas del Paraná comentan que en la villa conocida en el siglo XIX como Pago de los Arroyos hubo un pequeño agrupamiento dedicado durante algunas décadas a esta actividad. Eran conocidas como las "Hijas de Nuestra Señora del Vergo Encarnado", en referencia y dudoso homenaje póstumo a su anciana fundadora, fallecida con las manos en la masa, junto a un soldado, en su día de descanso.

The Edsels Rama Lama Ding Dong Live - Doo Wop.avi.mp4

ÉS CLAR, UN QUAN VEU AIXÒ NO POT VOLER SER UNA ALTRA COSA QUE VOCALISTA D'ORQUESTRA, I PORTAR AMERICANES DE COLORS !!!

UN TEXT DESCARTAT DE LA TEORIA DELS COSSOS MUTANTS

APENAS ESTE CUERPO – SEBASTIANO PAULI

(1684-1751)  "PREDICHE QUARESMALI"

Apenas este cuerpo, bien compuesto no obstante y bien organizado, sea encerrado en el sepulcro, cambia de color, y se vuelve amarillo y pálido pero de una palidez y una lucidez que produce náuseas e inspira miedo; luego ennegrece por completo desde la cabeza hasta los pies, y una erupción sombría y negra como de carbón apagado, lo reviste y lo recubre. Después comienza a hincharse extrañamente por el rostro, por el pecho y por el vientre, sobre la hinchazón del estómago surge un moho filtrado y graso, asqueroso indicio de la inminente corrupción. Al poco tiempo el vientre así amarillo e hinchado comienza a rasgarse, y se produce aquí un reventón y allá una rotura, por donde mana una lenta lava de podredumbre y porquería, en la que flotan y nadan pedazos y fragmentos de aquella carne negra y purulenta.

Aquí se ve flotar un medio ojo putrefacto, allá un trozo de labio podrido y corrupto, y más adelante, un grupo de intestinos rasgados y lívidos. En este fango grasiento se genera además una gran cantidad de moscas menudas, de gusanos y de otros asquerosos animalitos que bullen y se aovillan en la sangre corrupta, y lanzándose sobre aquella carne marchita la comen y la devoran. Una parte de esos gusanos sale del pecho, otra parte fluye de la nariz, junto con una sustancia sucia y mucosa, otros enviscados en aquella putrefacción entran y salen por la boca, y los más hartos van y vienen, gorgotean y regorgotean garganta abajo.

DIARIS D'UN CANTAMAÑANES

Un dels monòlegs de l'espectacle HE COMPRAT 24 IOGURTS.

Quan el públic encara no sap massa bé el que passarà...

En què consisteix el text, en un cantamanyanes que vol fer un concert però no acaba de tocar mai, perquè es perd xerrant tota l'estona, se li acaba el temps de l'espectacle.

L'espectacle ens descobreix una nova manera de construir dramaturgies i de dirigir, que no hem inventat nosaltres, una eina fantàstica DROPBOX... tot i que es perd el contacte personal, que vam haver d'apurar en els assaigs presencials, per polir les escenes col·lectives... De tota manera cal polir poc quan tens l'oportunitat de comptar amb persones molt professionals en la seva manera de treballar i en la seva disposició. Gràcies a totes i tots els que heu tingut alguna cosa a veure amb l'espectacle.

Presentació amb públic al davant i públic al darrere. Gran el Gil gran!

Cambalache

MIREM-NOS EN POSITIU

VIOLETES ENTRE EL ROSTOLL

En l'acte Homes i Dones: paraules de pau
Llegint el Poema del Felip Gallart; i al límit de la emoció... de fet, mentre assajava mai vaig poder acabar de llegir el poema sencer... Em connecta massa amb la meva realitat familiar... Una autèntica joia poder llegir aquest poema en públic...

MANS QUE OFEREIXEN... CORS QUE COMPARTEIXEN...

...complicitats, carinyo, experiències, amistat, coneixements, ajut, abraçades, històries, comunicació, bagatge personal, experiències inscrites a la pell i sota la pell, VIDA...

sabem molt més deprés que abans?... si més no jo tinc la sensació que després d'un llarg cap de setmana extenuant, estic menys cansat que abans de començar-lo, segurament serà perquè he alleugerit pes...

ALGUNES FRASES PER PENSAR

"No m’interessa ni el teatre físic ni el teatre de paraula, ni el teatre, sinó l’experiència viva en la seva manera de revelar-se".  (Jerzy Grotowski)

"La clave está en hacer, hacer lo que sea pero hacer mucho... y ¿cuándo vivimos?... A veces se me olvida vivir... vivir sin prisas, sin conformarme, vivir a mi manera sin temor a morir" (AnuraTeatro)

En aquestes frases hi he de pensar i desenvolupar-les, perquè em diuen alguna cosa de mi mateix, però encara no sé ben bé el què... I crec que ho he de combinar amb una altra idea que em va dir el Jordi Romera l'altre dia i que em ronda pel cap...

"De vegades estem en un camí, que ja ens sembla molt interessant, però potser hauríem de pujar a la muntanya i veure tots els camins possibles des d'allà dalt i escollir de nou." 

Que gran el Jordi, per si estava poc desmuntat... acabem de desmuntar???... o comencem a reconstruir ???

DAYDREAM de NUYANWORKS

Un espectacle multimèdia en el que vaig tenir el plaer de participar durant la Fira de Tàrrega d'enguany. Gràcies Jordis !

http://vimeo.com/31694246

El fet és que quan el Jordi Duran em va demanar la col·laboració no m'ho vaig pensar ni un moment. Fa molt de plaer treballar amb artistes joves que tenen idees, i saber que els pots donar un cop de mà... tot i que jo només em vaig limitar a fer una petita posada en escena amb el Jordi Guim, l'artífex de tot el que podeu veure al video... però el dissabte vam estar a casa seva acollits per la familia i un grup d'amics i amigues artistes, joves, i creatius, la qual cosa em fa pensar que no tot està perdut, que ja poden retallar el que vulguin, sempre hi haurà gent disposada a lluitar per la creació, i per donar suport als artistes i les artistes.

Endavant amb la feina ben feta!!!

VAMOS AL BAR DE LOS ABUELOS A ECHAR LA ÚLTIMA !!!

Al bar de Corbins amb els hostes que tenia a casa, després d'un dia dur de dinàmiques de treball amb l'Héctor Aristizábal i tota la gent de l'aldea Lleidatana de la Comunicativa... i abans d'anar a dormir, sense son... una partideta al futbolín, una cerveseta, la Dúrcal, Sabina i una mica de dancing i de Dirty Dancing... amb molt de carinyo... i emoció.

"Soledad" - Astor Piazzolla & Conjunto Electrónico

QUE N'ÉS DE BO TRENCAR ELS ESQUEMES !

La vida quotidiana ens va marcant uns camins que seguim, uns esquemes que repetim habitualment... no només pel que fa a la nostra feina, a les nostres aficions o a les nostres emocions. Estem habituats a estar anestessiats emocionalment, per això quan se'ns desmunta aquesta anestèssia sol fer-nos por... De nou, un taller de Teatre de l'Oprimit descol·loca, recol·loca i fa valorar coses, algunes te les afirma, altres te les destrueix, però donar-se aquest espai per sentir, i sobretot per reconéixer allò que sentim és magnífic.

Amb els ulls plorosos en una foto de la Johana

Les emocions són una cosa pròpia que -segons el meu parer- cal defensar, no importa quantes vegades ens sentim desil·lusionats, decebuts o traïts (com diu el David "demà comença un altre dia i el sol sempre acabarà sortint tard o d'hora").

Em quedo amb una frase que va dir l'Hèctor: "Humà, Humus i Humor tots tenen la mateixa arrel per tant els hem de tractar com iguals." 

I afegeixo unes paraules que em va enviar fa poc una amiga:
"Quien te lastima te hace FUERTE,quien te critica te hace IMPORTANTE, quien te envidia te hace VALIOSO, y a veces es divertido saber que, aquellos que te desean lo peor... tienen que soportar que te ocurra LO MEJOR!!!"

EL TRESOR VERITABLE

Hi havia una vegada un derviche que era molt savi i que vagava de poble en poble demanant almoina i repartint coneixements a les places i els mercats del regne.Un dia, mentre mendigava al mercat de Ukbar se li apropa un home i li diu:

- Anit vaig estar amb un mag molt poderós, i ell em va dir que vigués avui aquí, a aquesta plaça. Em va assegurar que em trobaria amb un home demanant almoina i que aquest captaire, malgrat el seu aspecte miserable, em donaria un tresor que canviaria la meva vida per sempre. Així que quan t'he vist m'he adonat que tu eres l'home, ningú té pitjor aspecte que tu… Dóna'm el meu tresor.

El derviche el mira en silenci i fica la mà en una bossa de cuir que porta penjant de l'espatlla.

- Deu de ser això – li diu… i li apropa un diamant enorme.

L'altre se sorprèn.

- Però aquesta pedra ha de tenir un valor increïble.

- Si? Pot ser, la vaig trobar en el bosc.

- Bé. Aquesta és. Quant t'haig de donar per ella?

- No tens per què donar-me res. Et serveix per a alguna cosa? A mi no em serveix per res, no la necessito, emporta-te-la.

- Però me la dones així… a canvi de res?

- Sí… sí. No és el que el teu mag et va dir?

- Ah! Clar. Això és el que el mag em va dir… gràcies.

Molt confós l'home agafa la pedra i se'n va. Però mitja hora més tard torna. Cerca al derviche a la plaça fins que el troba i li diu:

- Pren la teva pedra…

- Què passa? – li pregunta el derviche.

- Pren la pedra i dóna'm el tresor – diu l'home.

- No tinc res més per donar-te – diu li derviche.

- Si que ho tens… vull que em donis la manera de poder desfer-me d'això sense que em molesti.

Diuen que l'home va romandre al costat del derviche durant anys fins que va aprendre com desfer-se de les coses que ja no necessitava.

INTEL·LIGÈNCIA EMOCIONAL – COM AFRONTAR LA TRAICIÓ ?

La traïció suposa que una persona o grup de persones traeixi un compromís, acord o norma "de respecte" amb finalitats egoistes fingint ser honest.

(...)
Formes correctes d'afrontar la traïció

1.- Analitzar les causes i recordar que si la persona que va cometre la falta no té un nivell de valors equilibrat i molt menys maduresa emocional, mentir és més fàcil per por de ser ella mateixa, així com per sentir-se inferior. Un traïdor(a) solament és un ésser ple de por, prejudicis i mal maneig d'emocions que arriba a la teva vida per ensenyar-te a madurar, encara que no ho creguis.

2.- Afrontar la veritat i dir-li al traïdor(a) el seu error per poder saber les causes d'aquesta conducta. Descobrir la veritat pot ser dur, però ens obre la porta cap a l'oblit i el perdó. I si es considera que la persona que va cometre l'error no suportaria escoltar-te doncs donar-li-ho a entendre d'alguna manera, encara que sempre resulta millor dir el que se sent.

3.- Decidir amb calma si es desitja continuar mantenint nexes amb la persona que t'ha traït o si prefereixes apartar-la. Ull, que aquí entra la importància d'escoltar els arguments del que falla per poder descobrir si val la pena donar-li una oportunitat. No existeixen éssers perfectes i si realment existeix penediment amb el temps es pot restablir els nexes de confiança i cordialitat.

4.- No viure recordant-li al traïdor(a) els seus actes una vegada que se l'ha decidit perdonar perquè solament seria hipòcrita i es buscaria afany de venjança quotidiana.

5.- No explicar-li a tothom el que aquesta persona et va fer amb la intenció que el (la) mirin malament perquè és madur viure els problemes personals en silenci, solament pots compartir-ho amb les teves amistats més intimes, aquestes que saps que són discretes i resulten un suport per a tu.

Indubtablement ser traïts és part de la vida, és una prova que es passa en algun moment a qualsevol nivell. Algunes persones les han viscut totes i unes altres, alguna especialment que va canviar la seva conducta i percepció sobre la vida. Qui traeix, segurament, és una persona infeliç en molts aspectes de la seva vida, sense rumb fix i sense fe en ell (ella) mateixa. Et preguntaràs per què et va escollir a tu per danyar-te?. La resposta és que avui ets tu, però va poder ser una altra persona perquè qui va fallar viu en crisi interior, en emergència, amb dolors que no s'anima a mirar i davant ells solament cedeix a la por, egoisme i individualisme; l'honestedat és un rol que no va aprendre a portar amb fermesa.

Si alguna vegada sents que no ets feliç en algun aspecte de la teva vida, recorda que el camí no és el parany, la mentida, ni amagar-se, aquest camí solament t’omplirà de profunda confusió, angoixa i et robarà la calma.

Fes una avaluació de les teves insatisfaccions, analitza quines tenen solució i recorda que dir la veritat i decidir ser honests en tot evitarà que la teva consciència carreguin amb un pes inútil que solament t’emmalalteix. Després reprèn la teva vida amb tranquil•litat i decideix canvis interns que es reflecteixin en tots els àmbits de la teva vida, perquè només hi estem de pas.

FONT: http://zefirodelcielo.blogspot.com/

LA ESTRATEGIA DEL CARACOL

Fa gairebé 10 anys, vaig veure una peli colombiana que em va sorprendre... una pel·lícula de 1993 dirigida i produida per Sergio Cabrera. L'obra és un relat de ficció sobre la llibertat i  la solidaritat, una metàfora de l'assetjament immobiliari, inspirada en un fet real. Parla de les penúries d'algunes families d'ingressos molt baixos. La divisió entre rics i pobres i les seves relacions en un sistema social altament estratificat. Aniria molt bé que es pogués tornar a veure en un moment com l'actual, encara que no crec que les televisions públiques la programin, no fos cas que totohm comencés a tenir idees....

Una bona estratègia !!!

http://es.wikipedia.org/wiki/La_estrategia_del_caracol 

Us en deixo l'enllaç on podeu trobar informació, jo miraré de recuperar-la... i tornar-la a veure.

CRÓNICA DEL DESASOSIEGO 1: EL CAMINO

Las noches que no puedo dormir, escribo.
Describo mi angustia, mi pánico a todo lo que me rodea.
Cuantas veces uno inicia proyectos que tiene que abandonar por el camino y se pregunta: ¿Quién te hace abadonar los proyectos, el camino... o las personas que te encuentas por él, en él?

Creo que nunca estuve tan preparado para la vida como lo estoy ahora, y sin embargo me pregunto si la vida estará preparada para mi. Debería apagar la luz e intentar dormir un rato más.
4:36... ni tan sólo llego a la hora de psicosis de Sarah Kane.
Vacio de materia gris. Rey Lear. Ulisses de James Joyce. Cambalache. Que el mundo es y será una porqueria ya lo sé...
¿Por qué nadie hace un reality sobre el insomnio?
Quizá seria mejor coger un libro y leer. Intentar leeeeeeeer.
¡Qué fuerte! Página 186, leo: "Cuando el camino es correcto se tiene la certeza de no estar perdido, se siente la satisfacción de saber que uno ha encontrado el rumbo."
UNO. De nuevo el tango. Tengo que practicar acordeón.
Uno busca lleno de esperanzas el camino que los sueños prometieron a sus ansias. Sabe que la lucha es cruel y es mucha pero lucha... sigo, página 187:
"y tampoco es tan fácil, sobre todo si el sentido de tu vida es UNO pero tu meta inmediata es OTRA, y debes elegir entre el placer de conquistar esta y la serenidad que promete seguir a aquel. Especialmente -blablabla- cuando tus pasos coinciden con aquello que, aunque no seas consciente, le da sentido a tu vida, cuando, aun sin saber por qué, te sientes feliz."
¡Toma!... y ahora, apaga la luz y duerme.
página 189: "Jung es uno de los que sugerían que aquellos que no aprenden nada de los hechos desgraciados de su vida, fuerzan a la conciencia cósmica a que reproduzca hechos similares para que puedan incorporar lo que debían haber aprendido la primera vez que pasó."
Filosofia Oriental. Cultivar la paciencia. Lao Tzi.
Siempre acabo encontrando en los libros las pistas para seguir el camino. Apago la luz. Y a soñar.

COMPLETAMENT D'ACORD

Cal investigar en la zona limítrof de disciplines científiques com:

- la fonologia

- la psicologia

- l’antropologia cultural

- la semiologia

- etc...

No munto una obra per ensenyar als altres el que ja sé, és després de que la producció de l’obra acabi, i no abans, quan em sento més savi. Qualsevol mètode que no es projecti cap a lo desconegut és dolent...

(Jerzy Gotowski)

Properament !!!!

Aviat a la venda als carrers !!!!!  No serà de franc, a canvi d'experiències i articles en col·laboració la podreu adquirir !!!!

La veritat és que caldrà esperar una mica a que s'editi la revista... serà virtual, per als amics i als que en vulguin coneixer algunes experiències... M'adono que volia començar en un punt de la meva història teatral com el moment definitiu per començar la meva tasca d'agitació socio-teatral, però me n'adono que he de retrocedir uns quants anys perquè vaig començar amb tot el tema de LA INCLUSIÓ molt abans del que m'imaginava...

DEMÀ COMENÇA "LA TEORIA DELS COSSOS MUTANTS"

Laboratori d’Interpretació que té com a objectiu l’observació i l’anàlisi de com evolucionen els cossos dels actors i les actrius quan estan a escena, per intentar esbrinar quins canvis orgànics es produeixen, i quina és la manera en que aquests es transmeten millor a les persones que ens escolten i observen.

Taller per a la recerca de sites específics on cada un dels participants engegarà i es responsabilitzarà del seu propi procés de creació a partir d’una proposta comuna, (probablement itinerant per diversos espais) i intentant trobar una teoria que ens permeti establir una tesi interpretativa.

UNA NOVA MOGUDA

EL CRIAT DE 2 AMOS

Ara sí, ja tinc algunes de les fotos que vam fer amb els de LA BARCA... au us les poso per a que pugueu gaudir una mica d'aquesta adaptació d'Arlequí, servidor de 2 amos de Goldoni. Una obra que va fer passar una tarda deliciosa al públic.

ARAPONENT

http://www.araponent.cat/noticia/29654/la-cultura-es-la-vitrina-de-les-vitamines-segons-lus-que-sen-fa-pot-ser-o-no-beneficiosa

Fotos: Maria Odina

LA BARCA TEATRE

Mentre espero rebre fotos de l'espectacle EL CRIAT DE 2 AMOS de LA BARCA TEATRE, us deixo aquesta imatge...

Encara he de fer balanç de l'èxit assolit i extreure'n aquelles coses bones (que són moltes) i aquelles que no m'acaben de quadrar (sobretot de la posada en escena)... La gent de la companyia van estar superbs, l'Eva controlava´la il·luminació molt bé (tot i el patiment)  i finalment vam aconseguir treballar a un ritme progressiu des del començament fins a la salutació (que uns dies enrere creia que seria impossible, perquè ens queia el Tercer Acte suposo que a causa del cansament de començar amb massa energia) i fer que el públic que omplia el pabelló de Vilanova fins a la bandera, passés un vespre divertit.

No hi van mancar riures, i mutis aplaudits... i és que quan les persones que estan damunt de l'escenari ho donen tot i s'ho estan passant bé, la gent que estem a baix no ens queda altre remei que passar-ho bé... Per a properes representcions s'hauran de plantejar de portar alguns bancs "de missa" perquè casi ens vam quedar sense cadires...

ENHORABONA BARQUERES i BARQUERS!!!!

L'obra de “Les Bruixes del Pont del Boc” rememora indrets emblemàtics de l’Horta

Uns 70 veïns i veïnes de les Partides de Copa d’Or i Sot de Fontanet participen en la segona edició de l'obra, que enguany s’inclou com a activitat de les Festes de la Tardor

L’obra “Les Bruixes del Pont del Boc” ha rememorat diferents espais i indrets emblemàtics de l’Horta, amb la representació de la vida i les penúries dels avantpassats que hi van viure. Uns 70 veïns i veïnes de les Partides de Copa d’Or i Sot de Fontanet han participat en l’espectacle, que han seguit centenars de persones. La tinenta d’alcalde Montse Parra i els regidors Dolors Arderiu i Josep Barberà han assistit a la representació, que enguany s’ha organitzat després de l’èxit de la primera edició, l’any passat.

“Les Bruixes del Pont del Boc”, amb guió i direcció de Jaume Belló, és una representació que surt del local social de Copa d’Or i ressegueix el Camí Vell d’Albatàrrec fins arribar a l’esmentat pont. Durant el recorregut, hi ha diverses parades on es fan escenes. En acabar l’obra, l’AV de veïns ha organitzat un sopar medieval, amb l’ambientació pròpia de l’època.

Aquesta representació s’inclou en el programa d’actes de les Festes de la Tardor i compta amb suport de l’Ajuntament de Lleida.

El vídeo de la primera representació de Les Bruixes del Pont del Boc es va presentar al setembre, amb la tinenta d’alcalde Montse Parra; el president del l’Ateneu Popular, Xavier Eritja; i el president de l'AV de Copa d'Or i Sot de Fontanet, Francesc Rosselló

LES BRUIXES DEL PONT DEL BOC

Recordo haver dit algun cop que només qui creu realment en allò que fa pot arribar a bon terme. A la partida Copa d'Or i Sot de Fontanet, ho han demostrat una altra vegada... Enguany han tornat a posar en escena una Festa-Espectacle que, tot i ser una meravella de teatre itinerant de carrer, el que busca (no ho oblidem) és fer patrimoni: donar a conèixer a la gent el seu PONT, que es catalogui, que no s'abandoni l'horta i moltes altres coses que, instal·lats com estem en un món de presses i ciment, ens fan oblidar que som una terra de pagesos i fruiters de la vora del riu (quin sigui)... Enguany, veient l'espectacle (que va començar l'any passat amb molts esforços per part de totes les persones que hi van intervenir d'una manera o altra i als que vull donar les gràcies! tot i que em va ser impossible veure'l)... dic: enguany m'he adonat que hi ha moltes altres coses al darrere d'un espectacle senzill de guió i de representació... i és que els fets històrics no canvien tant... al S XVI es penjaven bruixes a la forca perque coneixien molt bé la terra que trepitjaven i com s'esdevindrien les collites i les riuades... però avui dia continuen "penjant" els pagesos que no poden vendre la seva fruita, perquè saben que és un sector important i per això els fa por... no sé qui ha decidit que no s'ha de deixar que els pagesos es facin rics a la ciutat de Lleida o qualsevol altra perquè potser acabarien tenint massa poder...

Us deixo una foto d'un dolent que acusava bruixes, un bo que les salvà de ser penjades, i un que ni sap si és bo o dolent, però que està molt satisfet d'aquesta feina que fan les veines i veïns de la partida. Enhorabona a totes i a tots per creure i per lluitar dia rere dia en un projecte com aquest!!!

EL CIRCO DE LA MARIPOSA

L'ENTREVISTA AL CAFEÏNA

En aquest link podeu ens podeu veure amb la Mariví parlant de teatre, de la Fira de Tàrrega, i altres coses relacionades. Interessant xerrada com sempre... i amb la Meri, radical que no em volia fer un tongo amb el premi que sortejava!

http://lleidatelevisio.xiptv.cat/video/57201/2392011?a7eca8862593b770ffa28e0532e39562

COMENÇO A L'AULA DE NOU

Després d'un any sabàtic, començo de nou a l'Aula!... Enguany la proposta és treballar a partir d'un personatge inquietant: el personatge d'Ofèlia... pintores, pintors, dramaturgues i dramaturgs, poetes i poetesses han parlat d'ella com una de les dones que ha creat més malestar en la literatura de tots els temps; fins al punt de ser imitada per algunes suicides famoses...

Us deixo un poema que descriu molt bé la VIDAMORT d'aquest personatge:

La mujer alcanza la perfección.

Su cuerpo
Muerto porta la sonrisa del deber cumplido,
La ilusión de una necesidad griega
Fluye por los papiros de su toga,
Sus pies desnudos
Parecen estar diciendo:
Hemos llegado hasta aquí, es el fin.
Dos bebés muertos hechos ovillo, serpientes blancas,
Cada uno prendido a un pellejo
De leche, ya vacío.
Ella los ha replegado
Hacia su cuerpo como pétalos
De una rosa que se cierra cuando el jardín
Se endurece y las fragancias sangran
Desde las dulces y profundas gargantas de la flor nocturna.
La luna no se habrá de entristecer,
Allá en su atalaya de hueso.
Tiene, de todo esto, la costumbre.
A rastras crujen sombras negras.
" Morir es un arte, como todo.
Yo lo hago excepcionalmente bien.
Tan bien, que parece un infierno.
Tan bien, que parece de veras.
Supongo que cabría hablar de vocación...."
(SILVIA PLATH)