La majoria dels individus tenim un DEFECTE TRÀGIC: és la nostra absoluta capacitat de decidir allò què volem fer i allò què volem ser. Aquest lliure arbitri el duem penjat al coll fins a la fi, com un sogall que ens torna víctimes de tots els nostres automatismes, de totes les nostres decissions, i que acaba convertint-se en la nostra pròpia presó: una presó que és conseqüència de gaudir de la llibertat de ser com som.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada