Sóc aigua ! Segons les enciclopèdies (reals i virtuals) fins a un 70 % aprox. Però no sóc jo sol: totes les dones i els homes ho som, això vol dir que estic acompanyat per altres recipients aquífers... formats per percentatges similars d'aigua.
El problema, ja ho he descobert, és que si m'hagués de comparar amb algun tipus d'aigua, diria que jo sóc aigua torrencial, brava... i en determinats moments de la meva vida em converteixo en una riada, en unes catarates que ningú es capaç d'aturar i en les que no tothom està disposat a navegar...
Crec que la gent oblida que tots som aigua, i que amb el pas del temps sofrim lleus modificacions però desprès ens tornem a trobar i a ajuntar, sempre hi ha algun llac o algun oceà disposat a portar temps de bonança a les aigües braves.
És molt important deixar que aquesta aigua flueixi, cada una al seu ritme: hi ha rierols plàcids i relaxants, mars agitades, però també hi ha aigües estancades que acaben fent pudor durant un temps, fins que s'evaporen, deixen un munt de fems que adoben la terra i després tornen convertides en aigua de pluja que genera tormentes, inundacions, i riades, i catarates amb aigües braves que s'emporten moltes coses pel davant...
Crec que cada un dels moments de la meva vida els podria identificar amb alguns dels estats de l'aigua fins a crear metàfores poètiques precioses, però no ho faré, perquè com diu el refrany, l'aigua que ha passat ja no fa rodar els molins !
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada