Total de visualitzacions de pàgina:

dilluns, 13 de setembre del 2010

VERSIÓ 1987

Caminava contra l'aire
com un ocell sense rumb,
pas rera pas, sense veure-hi
no obria ni els ulls.
El cap en direcció a la sorra
no volent parlar amb ningú,
tenia por i esperava...
t'esperava a tu.
Publicat per a
Etiquetes de comentaris: , ,
Subscriure's a: Comentaris del missatge (Atom)