COLDBIER

Barcelona, dues hores i deu minuts de la matinada del dissabte set d'Agost de dos-mil deu, després de sortir de la celebració de l'Aniversari de la Sandra i de donar un tomb en un bar infestat de gent... Estem de peu davant d'un museu nocturn, amb uns amics i unes amigues... decidint que volem fer amb la nostra nit, continuem caminant en la millor companyia, i descobreixo tantes coses... l'amistat de gent que no coneixia, que a barcelona s'hi està bé de nit, la felicitat més absoluta... i el "secreto de los Paquis", cosa que no és pot explicar si no s'ha vist, perquè deixaria de ser secreta. Només dir que, un altre cop, la ciutat em sorprén, m'enamora i em fa riure, i em torna a prevenir del consum de "coldbier" de dubtosa provinença, que no estigui comprada en un supermercat o en un bar. I és que el secreto de los paquis és ben bèstia, oi David ?