Total de visualitzacions de pàgina:

dimecres, 28 d’abril del 2010

PARLO MASSA !


A- Hablo demasiado.
B- Yo creo que hablo poco.
A- Hablo demasiado.
B- No soy suficientemente claro.
C- Hablo como una persona normal, ni mucho ni poco.
B- Parezco un mudo.
A- Parezco un loro.
B- ¿Tu crees que hablo poco?
A- ¿Prefieres que me calle?
C- ¿Queréis que hablemos de otra cosa?
(Rodrigo García)

DOS DIES AL DELTA


Mira que fa anys que treballo amb grups i que m'he acostumat a les diferències que existeixen entre cada un d'ells, però quan un any hi ha un grup que esdevé un fracàs absolut i l'any següent el grup amb el que et toca treballar és una meravella, són coses que encara em sorprenen. I és que ens costa, acostumats com estem a aquesta mena de rutines, descobrir aquestes diferències tan sorprenents !
PROXIMAMENT ESTRENA DE LA FILLA DEL MAR DE GUIMERÀ!!!

dilluns, 26 d’abril del 2010

GRÀCIES !


HI HA PROJECTES MERAVELLOSOS QUE OMPLEN LES NOSTRES MENTS, PERÒ MAI VEURAN LA LLUM, A MENYS QUE ENS ARRISQUEM A COMPARTIR-LOS !!!
Espero poder tenir l'oportunitat de donar-vos les gràcies de cop a totes i a tots per aquesta feina que hem fet. Crec que no s'hauria pogut dur a terme sense tota la llibertat, la confiança i el respecte que heu demostrat al meu treball, al vostre i al dels vostres companys, no sé si tothom és conscient de la feinada que hem fet, però la major part del públic així ho ha entès... Gràcies per fer-ho possible!

dimecres, 21 d’abril del 2010

PARTITURAS PARA UN MINUTO DE SILENCIO


Per què deu ser que, de tant en tant, necessito revisar els textos i la vida d'aquest poeta que m'atreuen com imants... fa onze anys vaig posar en escena aquest espectacle amb alumnes de l'IES RONDA a petició del Toni, i amb la inestimable col·laboració de la Rosario Curiel i la Rosa Maria Sánchez (amb les que des de llavors guardo una profunda amistat, enguany la torno a posar en escena i m'adono que l'obra ha evolucionat, o potser he evolucionat jo? o he treballat amb uns actors i actrius que fan de l'obra un espectacle que seria envejat per qualsevol companyia... amb un guitarrista d'excepció, el Jose Sastre, incondicional... i amb la direcció musical de la Marta Gelonch, cantant, músic, mestra i gran companya també... RES NO POT FALLAR!
Només hi trobaré a faltar la Dolors.

divendres, 16 d’abril del 2010

SEVILLA


Després d'uns quants dies, em pregunto que és el que més m'agrada de Sevilla... la gentilesa i amabilitat de la seva gent?... les expressions curioses i salades amb que descriuen les coses?... la fina ironia que els caracteritza?... les corbates que portaven els homes per setmana santa?... Segur que una mica de tot plegat, i els amics que viuen allí i haver compartit processons amb la Marta, i l'olor de tarongina amb que et reben els seus carrers en primavera.

divendres, 2 d’abril del 2010

POESIA FRIGORÍFICA


Aquests dies a Sevilla he gaudit de petits moments poètics a la nevera de Ca la Clàudia i el Marc... aquí van uns tastets:
"Soy quien desayuna miel en tu boca!" (No és genial?)
"Espero encontrar mi canción en silencio" (i jo)
"Gracias por reír conmigo." "De nada; es fácil." (I no cal dir res més)
Gràcies nois.

MONTILLA 2010


Algunes de les pàgines viscudes durant la meva vida m'han deixat un record deliciós. També els dos dies que hem passat a casa de la Lola, el Jose i el Pedro a Montilla (Córdoba). Val a dir que, quan el Jose em va convidar a anar un parell de dies a Montilla a viure la Setmana Santa, tenia la sensació que seria molt feixuc, però res de tot això, tot té un component d'espectacle molt més gran del que em pensava, (creences a part) amanit esplèndidament per les reaccions dels espectadors que eren molt més d'admirar que les dels mateixos protagonistes de la festa. Sensacional la preparació de cada moment per part del Jose i la Montse, aconseguint que qualsevol moment es converteixi en una petita aventura, divertida, a morir de riure, inenarrable, doncs no tindria cap mena de sentit explicada fora de context. I un moment màgic... de privilegi... Veure la processó des del balcó de ca la Lola, amb el pas aturat a mig metre i una cantaora de saetes al balcó del davant. just a dos metres i mig o menys. Per tots aquests moments que ens heu deixat compartir amb vosaltes i per la vostra amistat, moltes gràcies.

7 PENAS 7 VERBOS
ESTAMOS PROCESIONANDO PARA REDIMIRNOS Y PODER VOLVER A EMPEZAR A PECAR!