Total de visualitzacions de pàgina:

dilluns, 1 de febrer del 2010

NO SÓC DEFINITIU.


Tot i que voldria ser-ho,
no sóc definitiu, (ningú no ho és).
El món rodaria millor si ho fóssim.
Perquè l’home, (o la dona)
parlo en el sentit de gènere humà,
està subjecte a canvis.
Canviem de casa, de vestit,
de color de cabell,
algú també de color d’ulls,
canviem de cara passant per quiròfan,
canviem de cara segons amb qui estem,
a casa, al bar, a la feina,
Canviem d’amics, de treball,
alguns, fins i tot canvien de cap,
per posar-se a pensar amb el cap
i el cor i amb/en el nom dels altres.
Canviem de gust, d’humor,
canviem de caràcter en una discussió,
en un flirteig, en un partit de futbol,
i no podem resistir-nos a canviar de canal,
de parella, d’estat civil, d’inclinació sexual,
fins i tot, hi ha hagut qui ha canviat de sexe.
Però, a la vegada, no suportem
que els altres intentin canviar-nos.
I desprès queden encara totes les altres vides
les vides que vivim els actors damunt d'un escenari.
Per això mai seré definitiu,
perquè en aquest aspecte
jo sóc molt home, molt humà.

2 comentaris:

Anònim ha dit...

bah, que avorrit ser definitiu, sense canvis,sempre essent el mateix, pensant el mateix, davant qualsevol o en quansevol ocasió. La vida és canvi, és etapa, és superació de crisis, és dinàmica, és apendre, és creixer constantment, és despertar-se cada dia i tots els dies son diferents; però també crec que hi ha coses dins nostre, molt endins, que no canvien, però estan al cor i configuren fermesa i personalitat...
No ho he dubtat mai que fossis humà encara que tot allò que conec de tu em perplexa constantment.
Una abraçada
Anna

cossosmutants.blogspot.com ha dit...

Gràcies Anna, sempre tens la paraula justa!