Sovint crec que hi ha gent que voldria desfer-se de mi perquè sempre dic allò que potser no els agrada sentir, perquè sóc la consciència que va contra la seva conveniència… perquè moltes vegades dic la veritat nua i fresca, sense cap inhibició. Alguns voldrien que canviés i que posés sempre cara de bon jan, que fingís, que fos l’hipòcrita perfecte i que no se sentissin les meves riallades quan no toca, trencant així aquella mena de farsa perfecta en la que consisteix la seva doble moralitat... Em jutgen perquè creuen que els jutjo, però deixo que facin el que vulguin i només parlo quan em demanen que ho faci; això sí, quan algú m’ho demana, no tinc perquè instal•lar mentides (ni mitges veritats) en allò que hom considera el “bon gust”... Demano perdó per això, però no hi puc fer res, jo no sóc així d'esnob.
2 comentaris:
Bé si ets així de clar i català... Puntada als ous als esnobs!
i els que t'estimem, t'estimem perqué ets així.
Publica un comentari a l'entrada