Totes les històries boniques s’acaben
perquè s’acaben les paraules
adequades per a contar-les…
i totes les paraules s’acaben,
no perquè ens faltin motius
per poder dir-les,
sinó perquè deixen de tenir sentit
per a nosaltres,
no creiem poder aconseguir res
amb aquestes paraules…
i perquè l’amor veritable s’ha acabat.
L’amor ha d’acabar malament
per continuar sent veritable...
i llavors un silenci negre i trist
és el resum de tots els finals,
el final de les històries,
el final de les cartes,
dels dies i les nits,
el final dels moments bons i dolents,
tots els finals dels que no pots fugir,
que sempre t’empaiten…
1 comentari:
suposo que és difícil imaginar-se un final rosa o verd o fns i tot blau...només queda el gris i el negre que un final és amarg, fosc, trist...hauriam de buscar la manera de trobar també finals dolços, plens de llum i de colors, encara que no acabin bé?
no se....
igual és impossible...
Publica un comentari a l'entrada