Escric per lliurar-me als altres, per fer-los partíceps de la meva part que està en construcció, d'una part (petita) de mi que els pertoca, que els ateny. I, en la mesura que els resulto familiar, fa una mica més íntima la meva relació amb ells.
Un comparteix amb els qui el llegeixen un tros del seu interior més profund, com ho fa amb aquelles persones amb les que fa l'amor. Després, només cal que totes aquelles coses que un escriu no restin incompreses (o sense llegir) perquè llavors qualsevol acte d'altruisme amorós es castraria.Construir-se
constantment és una tasca àrdua que obliga a repensar-se, a re-escriure's un mateix, amb la difícultat afegida dels canvis que experimentem dia rere dia. Aquelles persones que creuen que no canvien, no saben res de la vida, no es troben en l'àmbit del que és més purament humà.
1 comentari:
gràcies per compartir-te
Publica un comentari a l'entrada