Total de visualitzacions de pàgina:

dimecres, 10 de desembre del 2008

ESTIC EN CONSTRUCCIÓ


Escric per lliurar-me als altres, per fer-los partíceps de la meva part que està en construcció, d'una part (petita) de mi que els pertoca, que els ateny. I, en la mesura que els resulto familiar, fa una mica més íntima la meva relació amb ells.
Un comparteix amb els qui el llegeixen un tros del seu interior més profund, com ho fa amb aquelles persones amb les que fa l'amor. Després, només cal que totes aquelles coses que un escriu no restin incompreses (o sense llegir) perquè llavors qualsevol acte d'altruisme amorós es castraria.Construir-se
constantment és una tasca àrdua que obliga a repensar-se, a re-escriure's un mateix, amb la difícultat afegida dels canvis que experimentem dia rere dia. Aquelles persones que creuen que no canvien, no saben res de la vida, no es troben en l'àmbit del que és més purament humà.

dimecres, 3 de desembre del 2008

DESITJOS INSATISFETS ( Sessió 10/03/06)

M’hauria agradat sentir-me piano en un Nocturn de Chopin.
M’hauria agradat ser un full, la ploma, ser el recipient de totes les paraules que encara estan per escriure.
M’hauria agradat ser Chopin per composar-te un Nocturn.
M’hauria agradat conèixer tots els llenguatges, tots els signes, totes les paraules per poder entendre el que em vols dir.
M’hauria agradat ser la Supervedette d’un cabaret alemany de principis del Segle XX.
M’hauria agradat ser els silencis de la partitura d’una bonica cançó.
M’hauria agradat ser una cantant en un tuguri de Nova Orleans.
M’hauria agradat ser Chopin, una nit qualsevol, en un lloc qualsevol, tocant el piano.

(Un ensemble de Solitudes - Autors Varis)

DORIS WARSHAY “NUEVOS RUMBOS”

Yo quiero viajar lo más lejos posible,
Quiero alcanzar la alegría que hay en mi alma
Y cambiar las limitaciones que conozco
Y sentir como crece mi espíritu y mi mente
Yo quiero vivir, existir “ser”
Y oír las verdades que hay dentro de mi
Para que así
Cualquier cosa que observe en la vida
Sea un elemento de transformación
en el mundo de la representación.

ESTAR ENAMORAT




La condició indispensable, el pressupost bàsic d'estar enamorat és ser correspost, en qualsevol altre cas no és amor, sinó consum... el consum d'energia interior que et mena lentament a la desesperació.

dimarts, 2 de desembre del 2008

TOGLIETEMI LA VITA ANCOR


Desprès de molts anys sense tenir aquesta sensació, he tornat a notar els batecs del cor accelerats a causa de posar-me davant del públic. I ha estat gràcies a SCARLATTI... M'explico, com alguns ja sabeu, enguany he començat a estudiar cant al conservatori i estic emocionat amb la descoberta d'una nova veu, de nous registres que em fan sentir bé i malament, avergonyit i alliberat, que no em deixen indiferent (en una paraula). Desprès de tants anys dedicant-me a una professió que adoro com és el teatre, de nou torno a percebre la maquinària de la por escènica funcionant. I això em fa sentir viu (artisticament parlant) i amb esperances renovades. Gràcies Alessandro!

dimecres, 26 de novembre del 2008

ARS MORIENDI

II
Estoy muy mal... Sonrío
porque el desprecio del dolor me asiste,
porque aún miro lo bello en torno mío
y... por lo triste que es el estar triste.
Pero ya la fontana
del sentimiento mana
tan lenta y silenciosa, que su canto,
sonoro, otrora, como risa, es llanto.
III
Guardo, entre mis tesoros de cordura,
la nostalgia febril de la locura,
como gaje de ayer... para un mañana
que no ha de venir ya.
Mustia flor, que me recuerda la lozana
primavera y la risa entre la grana
de los labios... Fontana de ternura
que se ha secado ya.
Y así, no es en mí el canto, sino el cuento
—que «ayer» nos da tan sólo el argumento—;
y la canción es cosa para el día,
que ha declinado ya.
Ha llenado la noche el alma mía
y la sombra ha ahuyentado a la poesía...
Porque ya el día suspirado siento
que no amanecerá.

Manuel Machado

dijous, 20 de novembre del 2008

CARTES A UN JOVE POETA

Una obra d'art és bona quan neix de la necessitat. En aquesta qualitat del seu origen rau el seu judici crític. No n'hi ha d'altre. Per això, distingit amic, no sé de cap altre consell si no és el d'endinsar-se en vostè mateix i apregonar d'on brolla la seva vida. En aquesta deu trobarà la resposta a la seva pregunta de si ha de crear. Acullí-la tal com vingui, sense donar-hi més voltes. Potser es palesarà que està cridat a ser artista. En aquest cas, prengui aquest destí i collporti'l, que és per a vostè feix i grandesa, sense demanar guardó que pugui venir de fora.
RAINER MARIA RILKE

dimecres, 19 de novembre del 2008

LES PARAULES

COMPARTIR



Comunicar-se i compartir una idea, un pensament, és molt dificil, molt complexe, en el món del teatre. Tant que algunes vegades penso que em resultarà impossible, que és com debatre´s en un precipici en el que si no aconsegeuixes connectar amb els que estan a l'altra banda t'enfonses irremeiablement.
Cada cop m'adono més de com em resulta dificil compartir aquelles coses que he anat aprenent durant els anys amb la gent que m'envolta. No sé si és que vull explicar massa coses a la vegada o em torno més críptic amb els anys... darrerament ho he descobert amb la mirada de l'Arnau a les classes d'interpretació, i ho he anat observant en altres alumnes fins a tenir la sensació que em miren amb cara de "no sé que collons m'està dient!".
¿¿¿¿ Caldrà tornar a la simplicitat de transmetre només la il·lusió i deixar que els coneixements és puguin aprendre als llibres o a l'internet????.

divendres, 7 de novembre del 2008

HOMBRE DE LA FARÁNDULA


UN DELS MILLORS PIROPOS QUE M'HAN FET EN LA VIDA
Gràcies Choche.


Hombre de la Farándula

Escúchame bien,
hombre de teatro,
hombre de farándula,
hombre de vida.

Puesto que estas palabras van para ti,
siendo el papel mi escenario,
las letras mi guión,
y tú mi réplica.

En tus ojos y en tus palabras,
en tus tonos y en tus registros,
he encontrado, me he topado,
con cosas que jamás olvidaré.

Gracias.

Cómo una moneda que es lanzada,
y gira, y gira, y gira,
debatiéndose hasta el último momento
por un lado u otro.

Ya sean tus papeles de color o de oscuridad,
ya sea mi tono correcto o incorrecto,
lo cierto es que algunos hombres son grandes.
No por altura, sino por lo que valen.

Puesto que estas palabras van para ti,
siendo el papel mi escenario,
las letras mi guión,
y tú mi réplica.


Dedicado a Jaume Belló.

José Mellinas

dimecres, 22 d’octubre del 2008

ALGUNES NITS

Algunes nits tinc set de sang real, de ganivets reals, de plors reals. I llavors el llampec de l’acer d’unes pistoles reals sobre una vida real m’omple realment l’ànima. És realment llavors quan enyoro el que realment existia quan t’agafava pel coll… Com perdre l’autobús, que se’ns escapava i després frenava estavellant-se gairebé al teu costat.
A vegades la sang de les ferides reals semblen realment bones quan són realment meves. I si vols que això sigui real, vine una nit, perquè nosaltres realment podem, realment podem enfilar-nos, i així aquelles espurnes del pont blau podrien realment cremar molt més brillants mentre contemplem la tenebra que inunda el llac. I si realment vols veure que és el que realment més m’importa, podem fer ara una curta passejada. Només una passejada dins la foscor creixent, la creixent foscor de la nit, que creixerà realment en aquest cor embogit. I aquesta habitació, apagada, freda, el sostre a ratlles, la negra tenebra que encega…
Vull saber si aquesta vegada, després de tot, ets realment meva. Necessito saber que no estàs mentint, i vull veure que ho has intentat. I no vull sentir-te dir que realment no hauria d’anar d’aquesta manera, perquè m’agrada d’aquesta manera. No n’hi ha absolutament res com la llum que ens encega quan aqueixa cortina s’envola, però tampoc no n’hi ha res que pugui explicar les coses que realment, realment, realment són al darrere.

US RECOMANO QUE VEIEU AQUEST VIDEOOOOO!!!
http://www.youtube.com/watch?v=JDd4KezAFv8

dimarts, 21 d’octubre del 2008

EL PICAPEDRER EIXERIT

LES HISTÒRIES D'EN ROC

dimecres, 8 d’octubre del 2008

FILOSOFIA 1

Una de les millors virtuds d'una persona és escoltar sempre que et parlen i parlar només quan t'escolten.

FILOSOFIA 2

Al girar una cantonada, sempre es té una esperança...
trobar-te amb algú que et recordi que vius per estimar.

dimarts, 7 d’octubre del 2008

HOY

he dejado el teléfono apagado
porque no quiero saber nada de ti.
Intentaré olvidarte.
Aunque sea por unas horas...
porque ocupas demasiado tiempo en mi,
demasiado espacio a mi alrededor.
Quiero no estar ya más pendiente de tus llamadas,
del mismo absurdo sonido que me tienemas atado a ti que mis propios sentimientos.
Intentaré olvidarte.
Intentaré olvidarte.
Intentaré....
Hola, ¿cómo estás? ¿qué haces?

EN BLANC

Van passant els minuts,
potser també les hores
i no se t'acut cap idea.
Cap.
Res.
Et sents confús.
No trobes per on començar.
Els nervis se't mengen.
Hi ha poc temps.
No et surt res...
Tornes a pensar-hi.
El cap se te'n va aquí i allà,
allà i aquí.
Et falta concentració però
ho has de fer ara,
ET CAL fer-ho ara.
T'agradaria tenir pàgines
i pàgines senceres plenes de lletres
encara que només fossin esborranys.
Això ja seria un començament.
Però la pàgina resta blanca,
blanca i buida.
Blanca.
T'arriba l'angoixa,
una altra vegada tens por a la situació, terror!
La pàgina blanca et provoca terror i arcades...
Saps que aquesta immaculada blancor
algun dia s'omplirà de signes
que tu podries reconèixer
i els altres també,
reconèixer i desxifrar,
però ara només tens una pàgina blanca,
blanca i buida.
Blanca.
I buida.

http://www.vimeo.com/1961164

SIN TÍTULO



Quizá lo más duro de amarte sea no poder decírtelo cada dia, a cada momento, por temor a que dejes de creerlo, o no poder decírtelo con toda la intensidad con que debería decirtelo por temor a que suene extraño, o no poder decírtelo como un torrente de emociones por temor a no ser creído, o no poder decírtelo con todas las palabras bonitas que inventaría para tí por temor a que no suene cierto... y entonces me callo por temor a amarte abiertamente.

dijous, 21 d’agost del 2008

ANÒNIM

"La vida és una malaltia degenerativa terminal de transmissió sexual."
(He llegit aquesta frase al bloc del Bep i m'ha semblat sublim, BRUTAL)

EM PERDO

i en desconec la raó.
He volgut buscar-me
dins l'ànima dels meus propers
però em perdo,
amb les seves enveges
les seves pors
i el seu estrés.
Em perdo en veure
que no arriben enlloc
i que ni tan sols intenten
voler-hi arribar.
JOTABÉ

dimecres, 13 d’agost del 2008

L'ART DE CALLAR

El primer grau de la saviesa és saber callar.
El segon grau, parlar poc i moderar-se en el discurs.
El tercer, saber parlar molt, sense parlar malament
i sense parlar massa.
(Abate Dinouart - L'art de Callar)

divendres, 8 d’agost del 2008

TEORIA DE LA DESTRUCCIÓ

Un artista no hauria d'aferrar-se a la seva obra "morta" perquè l'art està viu en la seva ànima. De cada obra d'art que "destrueixi" en sorgirà una de nova. PER CONSTRUIR CAL DESTRUIR.

dilluns, 4 d’agost del 2008

03:27

...i encara no he
aclucat un ull.
Repasso fragments
de la meva vida
que
no
em permeten
viure
per sempre més
al teu costat.
Qué lentament em vaig desfent!
Qué difícil em resulta
mirar-te als ulls
i no poder cridar-te
que t'estimo.
Definitivament,
tu ets l'única cosa
que em deixa reposar
en les nits llargues
que passo mentre espero
un altre dia.
JOTABE

dilluns, 28 de juliol del 2008

QUOTIDIANS

Sense pressa obro els ulls
i veig l’immens blau-gris inabastable.
El clinc clinc rítmic
d’un cafè amarg
em commou.
Una respiració
acompassada
més aviat lenta
m’indica que visc
sense adonar-me’n.
m’aboco una mica més
i veig
la desfilada de cossos
que s’adrecen al seu destí quotidià
mentre caminen
al ritme acompassat
de la meva respiració
i del meu cafè.
Vivim seguint els ritmes
que ens marca un metrònom
invisible i infinit.
JOTABÉ
"Mai no es va tan lluny com quan no se sap on es va."
GOETHE

divendres, 11 de juliol del 2008

"REPOSAR EN LA PERFECCIÓN ES EL ANHELO
DE TODO AQUEL QUE SE ESFUERZA POR
ALCANZAR LO SUBLIME."

(No sé qui va dir aquesta gran veritat, però jo
intento aplicar-la a totes les coses que faig en
la vida.)

ELOGIO DE LA DUDA

"¡Tu que eres un dirigente, no olvides
que lo eres porque has dudado de los dirigentes!
¡Así que permite que los dirigidos duden de ti!"
Bertolt Brecht

Magnífica màxima per tots aquells que tot sovint treballem amb grups de gent.

dijous, 10 de juliol del 2008

EL FINAL

Hoy ,
precisamente hoy,
por primera vez,
podremos enfrentarnos al final
de nuestra historia sin final,
porque hemos recorrido espacios sin caminar
porque han transcurrido tiempos sin determinar.
Porque el final de nuestra historia
no es una variable espacio – tiempo
sino un ignorado relato
de egoísmo y de soberbia,
de sentimientos de duda
y duda de sentimientos.
Pero hoy,
precisamente hoy,
porque es un día como cualquier otro,
de 24 horas, como tantos,
vamos a enfrentarnos al final
de nuestra historia sin final.
JOTABE

dimecres, 9 de juliol del 2008

"Si cierras la puerta a todos los errores, también la verdad se quedará fuera."
-Rabindranath Tagore
"Hay que buscar la verdad y no la razón de las cosas. Y la verdad se busca con humildad."
-Miguel de Unamuno-

"La vida es muy peligrosa. No por las personas que hacen el mal, sino por las que se sientan a ver lo que pasa."
-Albert Einstein-
"La medida del amor, es amar sin medida."
-San Agustin-
" Allò que som incapaços de canviar, almenys cal descriure-ho. "
Rainer Werner Fassbinder.

divendres, 30 de maig del 2008

BENVINGUT

Com no estic segur quanta gent llegirà això em dono la benvinguda a mi mateix, saludant de pas a totes les persones que el visitin, m'agradaria entrar en contacte amb tote aquelles persones relacionades amb el món de la creació artística.

As I'm not sure of how many people will read this, I welcome myself, greeting -by the way- all the people who visit this blog. I'd like to be in contact with all that people that develope artistic creativity.

Siccome non sono sicuro di quanta gente leggera questo, mi saluto a me stesso e anche a tutte le persone che visitino questo blog. mi piaccerebbe contattare con tutti quelli che hanno un rapporto con il mondo dell'arte e della creatività.